Anar a comprar

Totes les fotos procedeixen d'Internet

Acabem d’arribar del súper. Mai m’havia aturat a pensar en la feinada que això pressuposa, i això que hi he anat infinites vegades; però, com totes les rutines, ho fas i ja està, fins que torni a tocar, sense donar-hi més voltes.

Durant la meva infància al poble nomes hi havia una botiga. No fèiem acumulació de productes emplenant lleixes i armaris com fem ara. Quan necessitàvem una cosa anàvem a comprar-la  i ja està. Moltíssimes vegades i mentre estava jugant al carrer sentía la veu de la meva mare que em cridava tot dient : ”Joan! Ves a can Fonso comprar  arròs... fideus...” I jo, una mica enfadat, per la interrupció, anava a buscar els diners per tal de comprar la quantitat justa de l’aliment que necessitàvem en aquell moment.

Ara, primer has de fer la llista del que fa falta; necessitem tantes coses que és impossible recordar tot el que s’ha exhaurit des de l’última compra. Tot hi així quan arribes i col·loques cada cosa al seu lloc, et dones compte del que t’has descuidat  i au! Ja pots començar una altra llista per la propera vegada. Compte a recordar el que necessita cadascú: el formatge sense sal  per l’avi, aquell altre sense grasses supèrflues per la mare, la xocolata negre per l’àvia i la de llet pels nens o pel pare, per cadascun d’una marca determinada, i així podríem anar acumulant detalls, gustos, preferències... etc.

 Arribistes al supermercat  i comences a carregar el carret, que quasi sempre va de costat, tot passejant  per  tots els passadissos. Hi passes una bona estona, perquè quan estàs acostumat a una determinada distribució, te la canvien per tal de que descobreixis nous productes al canviar d’itinerari.

A la caixa ho  has de treure tot del carret i posar-ho  a sobre la cinta que roda per tal de que et cobrin el que has gastat. Ara cal posar-ho en bosses  i altra cop a dins del carret. Hi tot això de pressa, de pressa, perquè els que venen tot darrera s’impacienten si  t’encantes una mica.

A partir d’aquí has d’arribar al cotxe i tornar a treure-ho tot per tal de posar-ho al maleter. Després de deixar el carret al seu lloc i recuperar la moneda que hi has posat abans, ja pots tornar cap a casa.

Al arribar al teu domicili has de tornar a descarregar la compra i després anar-la col·locant al lloc a on toca. A la nevera, a l’armari de dalt, a l’armari de baix, a la lleixa de la dreta del garatge, o bé a la lleixa  de l’esquerra... Mentre ho fas has d’anar traient els embolcalls superflus i anar-los col·locant a la bossa de reciclatge corresponent  juntament amb els envasos buits que s’han anat acumulant, per tal de portar-los als contenidors de diferents colors, que amb molta sort,  trobaràs al costat de casa.

Ja fa anys, quan encara treballava, vaig provar d’anar cada setmana a un supermercat diferent  per tal de comprovar la diferència de preu final  comprant  els productes que gastem en regularitat a casa nostra. Veient els resultats no ho he tornat a fer. Em quedo esblaimat quan persones del meu entorn fan el que jo en dic “la cursa dels supermercats”, pendents de tots els productes i de totes les ofertes que ens ofereixen. Tot  i que en casos molt particulars els resultats poden ser positius crec que unes vegades hi guanyes i altres hi perds, però al final tot queda allà mateix.

I si després vas a plaça, a la carnisseria, a la peixateria, a la fleca...et passes els dies fent llistes, col·locant, re col·locant, reciclant  i en resum esperant que després de tant comprar  la nòmina t’arribi a fi de mes.