Avui és el Dia de la Ràdio. Aquest matí he sentit a la Mònica Terribas que preguntava a tothom quins eren els programes de ràdio que havien despertat el seu interès per aquest mitja de comunicació. M’han vingut ganes de fer memòria i he reviscut alguns moments dels anys 50 i 60 que em van fer-hi agafar una afició que encara dura.
A casa no teníem aparell de ràdio, vam trigar anys a comprar-ne un, perquè el meu pare deia que ens faria perdre temps per altres coses si l’escoltàvem massa; però quan em vam tenir ell era el primer d’engegar-lo i passar-hi hores escoltant-lo. Per tant era a casa dels meus avis paterns on els primers anys vaig poder escoltar tot el que arribava a través de les ones.
Arribada del Semíramis |
Arribada del Semíramis |
- Més o menys pel mateix temps escoltava el programa “Tambor” de Ràdio Barcelona : tot un seguit de contes escrits per Armand Matias Guiu que feien la delícia de la mainada.
- Els vespres de tardor, mentre espellonàvem les capses de blat de moro arribava l’hora d’escoltar tot un seguit de música variada després del crit de “Aquí Ràdio Andorra!”. Al ritme de les cançons anaven saltant al nostra voltant les fulles més seques de les panotxes, mentre en deixàvem unes quantes per poder-les enforcar i penjar perquè s’assequessin.
- I Ràdio Figueres!... quan encara no era de la Cope. Allà vaig sentir per primera vegada “Al vent” d’en Raimon” i on també vaig guanyar, en un concurs “The young ones”, un dels primers èxits de Cliff
Ridchard i Los Shadows.
- També recordo els diumenges a la tarda al Collell on posaven pels altaveus el “Carroussel Deportivo” i tots gaudiem d’aquelles retransmissions.
- I ja, cap al 1965, vaig descobrir Joan Manuel Serrat cantant “Cançò de matinada” emès des de l’estudi Toreski de Ràdio Barcelona, en el programa Radioscope conduït per Salvador Escamilla.
Serrat i Escamilla |
No pararia de pensar en aquells anys, que sense la televisió, la ràdio també formava molt intensa de les nostres vides.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada