20 de maig, Sant Baldiri.

Galliners

Avui, 20 de maig, és Sant Baldiri; la festa petita de Galliners, el que sempre serà el meu poble, tot i que no hi resideixo des de finals dels anys 60. Però les arrels són les arrels i encara hi tornem de tant en tant a la casa on vaig viure durant la meva joventut. Sant Baldiri és el copatró del poble juntament amb Sant Julià i Santa Basilisa, patrons principals.

Sant Baldiri, al 2012.

Qui no recorda aquelles festes de poble, amb els familiars al voltant de la taula tot gaudint de les menges que només es servien en les grans festivitats. Abans s’havia anat a l’ofici amb orquestra i s’havien ballat les tres sardanes de rigor, a la petita plaça del poble, tot esperant les que es ballarien a la tarda. Els balls abans i després de sopar completaven la diada, amb la parella corresponent de la Guardia Civil sempre present i convidada als àpats d’alguna de les cases principals de la localitat. Aquesta orquestra era pagada per tot el poble; només se’n salvaven les famílies que passaven dol o les que tenien un fill a la mili.

Façana de Sant Baldiri

A més de l’altar dedicat al Sant a l’interior de l’església parroquial, a dalt d’un turó, enmig de pins, i en direcció a Bàscara, es troba l’ermita de Sant Baldiri. Dista uns dos quilòmetres del poble, on abans s’hi celebrava un aplec popular.

En l’actualitat està quasi derruïda. Ja es va traslladar la imatge del Sant a l’església parroquial  davant l’amenaça de ruïna l’any 1908. Les restes de la volta, si encara no ha caigut definitivament, són reminiscències d’estil gòtic. En una porta hi ha la data “1709”, que revela una reforma realitzada en aquella època. La data més antiga que s’ha trobat és la de l’any 1639, en què les visites pastorals es va fer constar que s’hi anava en romeria dues vegades a l’any des de Galliners i que hi havia un altar ben adornat. (Aquestes dades són extretes del llibre “Vilademuls, un municipi amb personalitat pròpia” de Joan Marquès  i Suriñach, rector del poble i la persona que em va contractar, molts anys abans,  per treballar, com a mestre, al Col·legi Garbí, després Prats de la Carrera, de Palafrugell, del qual n’era el director)

Interior de l'Ermita

El camí  per anar a Bàscara, tot passant pel costat de l’ermita, jo l’havia fet  de petit,a peu, moltes vegades. Una de les últimes que recordo va ser al voltant dels tretze anys, quan vaig anar a encarregar i a recollir,  dues camises que em va fer el sastre de Bàscara per anar a estudiar al Col·legi del Collell.

 

                      Goigs de Sant Baldiri 

                   Puix teniu tanta virtut
                   devant de Deu poderós:
                   pregáu per nostre salut
                   Sant Baldiri Gloriós...

                 
                    ...De Gallinés en lo terme
                    obráu molta maravella
                    per estár allá fundada
                    la vostra Santa Capella
                   als queus visitan en ella
                   los alcansáu molts favors...   








Les fotografies d'aquest article han estat extretes  del blog "Goigs i devocions populars" (mn. Josep Maria)