Pel camí del pedregar

“Anar pel camí del pedregar” o “anar el carro pel pedregar” és una expressió que ha cridat la meva atenció des de que, durant les meves caminades, passo sovint  pel “Camí del pedregar” del municipi de Begur, prop del poble d’Esclanyà. Segons els diccionaris a l’emprar-la volem dir: Anar malament, una cosa, anar a mal viatge, tenir un mal final, fer la fi d'en Cagacalces, fer mala fi, anar-se'n al cel, anar aigua avall.

Aquest carrer, més ben dit camí sense asfaltar, té dos trams, conegut sobretot per passar pel costat de l’Escola de “Olivar Vell”, d’Esclanyà,  i d’una hípica força coneguda. Sembla  que està a 57’27 m. sobre el nivell del mar i a 3’40 k. Del centre geogràfic del municipi. Només he trobat una altre municipi que tingui un carrer amb la mateixa denominació: Bigues i Riells.

Actualment és una expressió que la trobem sovint als diaris des de fa temps. L’any 2012 Miquel Roca ja deia al president Mas: “Anar amb el PP és anar pel camí del pedregar, no són de fiar i vostè ho sap”. I també aquest  any el mateix a la presentació del llibre de Jordi Pujol: “El caminant davant del congost”, Mas comparava la idea de quedar-se a Espanya amb “anar-nos-en pel camí del pedregar”.

A diversos blogs es fa servir aquesta expressió. En un d’ells (“Amb sal i pebre”) el seu titular, Jordi Badia, fa referència a un partit de futbol dient : “El Barça-Madrid va pel camí del pedregar”.  En Francesc Puigcarbó anomena amb aquesta expressió el seu blog.

A la literatura, llegim a “Tirant lo Blanc” de Joanot Martorell: “La viuda Reposada va respondre: - Ai Senyora! I com us veig caminar pel camí del pedregar! Que l’un peu va tant endavant que l’altre no el pot aconseguir”.

I Joan Manuel Serrat canta a la seva cançó ”La consciència”:

"...Em porta pel camí del pedregar.

No se'n pot estar, de passar factura

ni de picar-me els dits

quan estem canviant cromos

que a mi em falten i tu tens repetits.

N'hi hauria prou amb el respecte, la sinceritat

i una miqueta de benevolència.

Però ens pengen, sense cap necessitat,

la llufa de la consciència..."