El trull de Can Bardera, a Galliners.

Exterior del trull de Can Bardera

 Em vaig assabentar de la recuperació del trull de Can Bardera per la premsa. El trull d’on s’extreia l’oli amb el que cuinàvem i amaníem a casa quan jo era petit. L’estrany és no haver-ho sabut abans, ja que la porta d’entrada de la casa on està situat s’obre a pocs metres d’on jo vaig viure durant  l’ infantesa i la joventut; i encara hi vaig anant periòdicament  per gaudir de la tranquil·litat que dona un petit poble del Pla de l’Estany. Durant aquestes estades he sentit els sorolls que feien els  paletes arreglant la teulada de Can Bardera com s’han  sentit, durant anys, els d’altres cases restaurades aquests últims temps, inclosa la nostra, com a cosa normal.

 

El trull a punt per fer oli

El que jo creia que seria una recuperació a llarg termini estava més avançat del que em pensava. La segona notícia periodística sobre el fet em va venir per la TV Costa Brava des del menjador del meu domicili a Palafrugell. De cop i volta va aparèixer a la pantalla en Lluís Molinas, conegut periodista, actor, activista cultural... de la nostra vila amb el micro a la mà, a les escales de l’església de Galliners. “Que hi fa en Lluís a Galliners?” em vaig preguntar tot encuriosit. La resposta va ser una entrevista a en Rafael Marquina, arquitecte i dissenyador, entre altres objectes del setrill anti-degoteig conegut a tot el món. 

L’ intenció d’en Marquina era la recuperació del trull, reconvertint-lo juntament amb la casa en un museu i centre d’estudi de l’oli. Per això es va crear L’Associació Cultural Castel Bardera Amics de l’Oli, l’any 2012 , presidida per ell. Estan molt avançat el procés de recuperació d’aquest espai de més de 200 anys d’antiguitat Rafael Marquina va morir a Galliners a principis de juny de 2013.

 

El dissenyador Rafael Marquina amb el seu setrill  (La Vanguardia 9/6/2013)

Jo no sabia que Can Bardera es podia visitar des de començaments d’aquest any. La casualitat va fer que tot ensenyant el poble al conegut biòleg Ramon Folch, la Dolors Bardera, propietària de les instal·lacions ens va convidar a entrar per tal de poder visitar primer el trull i després tot el que està en procés de funcionament: massatges amb oli, cursets amb diferents temàtiques, concerts a la fresca durant l’estiu que s’acosta... La sorpresa va ser descobrir la relació que havien tingut per motius professionals en Ramon Folch i en Rafael Marquina mentre preníem unes infusions que ens va oferir la Dolors Bardera.

 

Logotip de l'Associació Cultural Castel Bardera 
Amics de l'Oli

Personalment va ser una satisfacció quan, a la poca estona d’arribar, la propietària i dinamitzadora de Castel Bardera tot mirant-me em va dir: “Vosté té un blog a Internet, no és veritat?” Resulta que hi havia publicat un article quan vaig tenir la primera noticia de la recuperació d’aquests espais, i... havia arribat al seu coneixement.  Llàstima que  no hagués conegut molt abans lo avançat del projecte, no només pels sorolls dels paletes.