Primera caminada de l'any

Avui, havent dinat el cel era clar, el termòmetre marcava 12º i no feia gents d’aire. Que més podia desitjar per fer la primera caminada-passejada de l’any; segurament el principal és trobar-se bé i tenir ganes de moure’s i aquest era el meu estat. Acabava d’arribar d’una visita al cardiòleg i m’havia trobat... com sempre, després d’un petit ensurt del dia de Nadal.

Es veritat que l’any passat no vaig fer massa exercici físic, fora d’una sessió de ioga, un cop per setmana i ja esperava que em cansaria una mica. Per posar-me a prova he decidit anar en direcció a Tamariu pel Camí  Vell, que surt del davant de casa meva; és un camí amb pujades i baixades força pronunciades, que ja suposava que em farien bufar una mica. El primers mesos de la meva jubilació el vaig fer més de 100 vegades i el conec molt bé.

He decidit posar música a l’iphone (mireu si en sóc de modern) perquè m’animés i m’acompanyés durant el recorregut. He triat el grup Blaumut i al ritme dels xiulets de “Bicicletes” i de “Pa amb oli i sal” he començat a caminar:

"Un altre lloc, un altre temps,
on parlarem amb altres déus.
El meu secret subtitulat,
camins d’arròs, camins de blat.
Esperarem que baixi el sol,
i sota l’arbre parlarem del temps..."

A la primera pujada ja he vist que potser em cansaria una mica, però he tirat endavant, he decidit que encara podria arribar a Tamariu; després de la Font d’en Cruanyes, poc abans d’arribar al camí asfaltat he decidit que valia més tornar enrere; sobretot al pensar en la pujadassa que m’esperava en el camí de tornada des de la platja. A poc a poc he enfilat el tros de camí costerut que comença a la font i he anat fent. A mida que anava pujant la cosa anava més bé i a la meitat del tros m’he trobat amb una sorpresa: Un noi jove, germà d’un meu ex alumne, estava treballant una gaia de terra amb un bonic cavall de color clar. Ens hem saludat i li he demanat permís per fer-los una foto.

Després el camí se m’ha fet curt i al cap d’una hora d’haver sortit he tornat a arribar a casa amb els ànims de no deixar passar més moments com aquests, acompanyat també per "El llimoner" de Blaumut.

“Quan la llum del meu carrer
il·lumina el llimoner, ...”