 |
| Tot pujant per l'escalinata |
La pujada al campanar de la Catedral de Girona és tota un
experiència. Primer pels esglaons
que s’han de pujar per arribar-hi. Si comptem des de el primer esglaó fins el
àngel, en tenim en total 375: 90 de la escalinata, 1 per entrar per la porta
principal, 2 per entrar a la capella del Baptisteri, 200 per pujar al campanar,
i 82 de la base del campanar fins l'àngel. Nosaltres no vam pujar fins a l’àngel,
però 293 esglaons ja són una bona pujada, sobretot comptant que entre tots els
de grup, que fèiem la visita, teníem una mitjana d’edat que s’aproxima als 70
anys.
 |
| El claustre des d'una terrassa a mitja alçada |
Aquesta visita es va gestar
durant el dinar de celebració dels 50 anys de magisteri l’estiu passat. Un dels
companys de curs , Mn. Salvador Coll (canonge de la Catedral de Girona,) es va
oferir per poder-la portar a terme. Guiats per en Gustau Torres, després de
escoltar els seus comentaris sobre l’evolució de la catedral davant de les
maquetes instal·lades dins la nau, ens vam dirigir cap a la porta que ens
permetia pujar al campanar. Primer ens vam parar a l’interior de la Torre de
Carlemany i després ja vam buscar l’accés del campanar per passadissos i escales que algunes vegades pujaven i altres
baixaven deixant-nos, al menys a mi, ben desorientats
 |
| Graffitti del dia després del començament de la Guerra Civil |
No vam pujar d’una sola tirada sinó
que vam anar fent parades a distintes sales on en Gustau, el guia, ens
comentava els diferents usos que havien tingut i que ara estaven deixades i
abandonades. Entre moltes altres
curiositats vam poder observar un grafits del 19 de juliol de 1936 on es donen
visques a la República. També ens va anar comentant els diferents llocs on es
desenvolupen els fets de “Josafat” la novel·la que va escriure el 1906 Prudenci
Bertrana, sobre un campaner de la catedral, obra que va ser presentada en la Festa
de la Bellesa de Palafrugell l'any 1905 i editada també a Palafrugell.
 |
| Tota la colla sota les campanes |
L’arribada a dalt es espectacular,
després de la foscor de les estretes escales de cargol tota la panoràmica de la
ciutat de Girona es va oferir als nostres ulls. Les campanes, sobre els nostres
caps, encapçalades per la Beneta (1574), altrament coneguda per El Bombo, esperaven
que arribes el migdia. Va ser aquesta la que ens va donar un ensurt, esperat, amb
la l’eixordador so de les dotze campanes
que després, com ja és normal, es van repetir. Va acabar el “concert” amb el
vogar d’una campana que anunciava l’ àngelus. La Beneta, en canvi, sona mitjançant un mecanisme elèctric que la colpeja.
 |
| Escoltant les explicacions de'n Gustau des de les golfes. |
Va ser particularment emocionat
passejar per les golfes i saber que passaves per sobre la nau de la catedral i
que podies mirar pels forats de ventilació que et deixaven veure les persones
que la visitaven a peu pla. També vam
poder passar pel trifori, la galeria estreta que se situa a les parets de la
catedral amb obertures sobre la nau central, des d’on es penjaven els tapissos
i altres guarniments en festivitats solemnes i des de les quals vam poder
gaudir, a la nostra alçada d’ulls, de la magnífica col·lecció de vitralls.
 |
| L'estret passadís del trifori |
Deixeu-me escriure el que en diu
Joaquim Nadal al seu blog: “La catedral
és el gran monument de Girona. El més important, el més visitat i el més
conegut. Però encara avui en la seva interioritat laberíntica guarda secrets
subterranis i conserva espais ocults només trepitjats pels antics habitants del
temple: campaners, canonges, beneficiats, infants de cor, bisbes, cardenals. És
un laberint d’itineraris i racons, passadissos i escales, teulades i golfes,
voltes i arcades, balcons i terrasses. El trifori i totes les seves finestres
n’és l’exemple més paradigmàtic, una autèntica abraçada perimetral que en el
buit de la pedra feta arquitectura dibuixa un recorregut esplèndid a més
de mitja alçada de la nau. Miradors
insòlits catedral enfora i catedral endins. Balcons privilegiats sobre la
ciutat i sobre el buit immens de la nau, la volta, les claus de volta, els
vitralls, les rosasses..."
 |
| L'últim vitrall de la Catedral (Sean Scully, 2008) des del trifori) |
Vam deixar pel final la visita a l’altar
major, amb totes les peces romàniques i gòtiques que conté com l’ara , l’ambó, la
cadira de Carlemany, el baldaquí i el retaule. Vàrem treure un moment el cap
pel claustre. I després de dues hores i mitja de pujar, baixar, entrar i sortir
per les portes de les diferents terrasses, va arribar l’hora d’anar a dinar
deixant per una altra ocasió tot el que no havíem vist encara.
 | ||||||||||||||||
| La cadira de Carlemany |
 |
| Detall de l'ara romànica |
Cinc panoràmiques de la ciutat de Girona des del campanar de la Catedral
]]>
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada