dimecres, 18 de desembre del 2013

Menorca prehistòria (i V)



A la "Naveta dels Tudons"

 Quan es repassa  el mapa de Menorca per dissenyar els recorreguts que hauràs de fer durant la teva estança a l’illa per tal de no perdre’t els indrets més representatius, sobta la quantitat de restes prehistòriques escampades per tot el territori. A la primera visita que vaig fer a l’illa, ara fa vuit anys,  em va acompanyar a molts d’aquests llocs el meu mestre Andreu Murillo, que, a Galliners, em va empènyer a estudiar i amb qui em  vaig retrobar quasi cinquanta anys després. 

La naveta de costat.

La Naveta dels Tudons, que surt a tots els llibres d’història, potser és la més coneguda. Situada al costat de la carretera de Maó a Ciutadella, més a prop d’aquesta última, concretament als Km. 40. És una naveta d’enterrament de les Edats del Bronze i del Ferro. S’ha de deixar el cotxe al costat de la carretera i amb una petita caminada arribes a la naveta, que no veus fins que ets allà mateix. El dia era fred, ventós i ennuvolat; al cap de poc i després de fer les fotografies corresponents va començar a ploure; cames ajudeu-me ens vam dirigir cap al cotxe, vam arribar just quan va descarregar amb força.
 
Coves a "Calescoves"

En aquesta illa podem trobar-hi infinitat de coves que foren habitades en temps prehistòric i fins i tot fa pocs anys per moltes persones que les utilitzaven com a vivenda, sobretot als estius, ja que conservaven la frescor que alleujava els dies més calorosos de l’estació. Va arribar el moment, però que l’autoritat ho va prohibir i ara moltes es poden visitar. No és el nostre cas, la majoria estan enfilades en els penya-segats i ja no tenim edat per fer segons quines coses. Ja en fèiem prou d’arribar a alguna de les  cales on es trobaven després d’una bona caminada, com en el cas de Cales Coves, amb un entorn verge, d’aigües blaves i sorra blanca.

Coves a "Son Bou". A primer terme les restes d'una basílica paleocristiana.

També hi ha coves a sobre la platja de son Bou, una de les més grans de Menorca, juntament amb Cala Galdana. Des de les restes d’una basílica paleocristiana es poden veure a les parets rocoses del fons. Hi ha altres coves, com la Cova dels Coloms, prop d’Es Mitjorn Gran, a la que no vam poder anar, per falta de temps, però tot arribarà.
 
La "Torre d'en Galmés" dominava l'entorn.

Una de les restes prehistòriques més impressionant de Menorca és la Torre d’en Galmés, al municipi d’Alaior. Situat sobre una elevació d’uns 100 metres domina tot el seu entorn. És un poblat talaiòtic que ocupa una extensió de 62.000 metres quadrats. He llegit: Al poblat hi han una gran varietat d'estructures construïdes i excavades a la roca, la major part molt monumentals i ben conservades: tres talaiots, un sistema de recollida d'aigües pluvials, tres sales hipòstiles, un recinte de taula, uns vint-i-set habitatges i diverses coves”. És impressionant, ja el varem  visitar amb l’Andreu Murillo i m’hagués sabut molt greu no poder tornar-hi.
 


 

Acabaré la relació de la nostra visita a Menorca amb la primera estrofa de “Na Nena. Tornada a Menorca” que ja va servir d’inici del nostre recorregut:


"Jo voldria tornar a Menorca, sa blanca Menorca,

i tornar a sentir sa cançó de sa mar i des vent,

veure de nou com el sol tan brillant i tan càlid,

damunt de ses aigües tranquil·les es mor dolçament".