Abans d’emprendre el viatge a Menorca, vaig buscar quines
eren les cales recomanades més vegades, des de diversos punts de vista, per tal
de no perdre’ns-en cap que valgues la
pena. Ja sabia que ni havia moltes però vaig quedar aclaparat al consultar-les
al mapa per tal de fer una guia de les diferents possibilitats durant la nostra
estada a l’illa.
Com ja vaig dir al començament d’aquests articles el mal
temps va condicionar molt aquestes visites, però varem mirar de compaginar
aquest mal temps amb les nostres ganes de voltar per aquests magnífics
paisatges i la foscor que cada dia arribava més aviat. A més a més de veure
cada dia la platja de l’Arenal del Castell mentre esmorzàvem i dinàvem (tres vegades
ens va sorprendre l’Arc de Sant Martí que anava d’un costat a l’altra de la
cala, sortint fins i tot de sobre les roques de més a la vora de l’hotel), la
nostra primera visita va ser a la de Binimel·là al nord de l’illa. Aquest dia va començar amb
sol i vam poder gaudir-ne plenament. Havíem pensat arribar a peu a la Cala
Pregonda, però el moviment del mar ens ho va impedir.
Després varem anar alternat cales i platges de l’est, del sud i del nord segons la
disponibilitat. Totes tenen el seu encant com la cala Mesquida, prop de Maó o
la Cala Morell al nord-est per la seva bravura. Ens va sorprendre la sorra
blanca i fina de la cala Turqueta, que llavors vam tornar a trobar en altres
platges del sud com la de l’ immensa Cala Galdana o la Calasescoves.
Molt poques vegades es pot fer un recorregut d’una plata a l’altra
tot seguint la costa, ni a peu, ni, sobre tot, en cotxe. Quasi sempre s’ha de recular
i anar a buscar la connexió amb una carretera principal. També es necessari,
moltes vegades, aparcar el cotxe i fer un bon recorregut a peu, que no hagués
estat cap obstacle si no hagués estat que molt poc després de les cinc ja es
feia fosc i que els matins tampoc no donen per tot. Ara, ja en baixa temporada,
podrien deixar baixar una mica més avall dels aparcaments perquè la circulació
és tan minsa que no presenta cap problema ni de moviment ni de contaminació; rarament
vam trobar un altre vehicle en el nostre camí.
L’aberració paisatgística més gran la vam trobar a l’arribar
a les platges de Son Bou. Quan vas a entrar a un túnel, curt com un pont, que
et deixa entrar a les platges et trobes que, després del forat, un immens bloc
de pisos omple tota la vista que se’t podria oferir i en comptes de
mar i vegetació una gran paret inamovible et fa ganes de tornar enrere i dir: “ja
us ho fareu”. Però no ho vam fer i vam descobrir les altres coses que si valen la pena.
Seria llarg parlar de totes aquestes meravelles. El que si és
recomanable visitar-ne com més millor, totes tenen el seu encant especial,
encara que en la majoria de casos les construccions hi facin acte de presència,
fins i tot en algunes difícils d’arribar-hi.
Algú surt a navegar a Fornells |
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada