Tornada a Menorca (I)

Platja de Binimella, al nord de l'illa

 Hem estat a Menorca per segona vegada, la primera va tenir lloc ara fa deu anys quan hi vaig anar per retrobar-me amb un meu mestre, el senyor Andreu Murillo. El mestre que va fer possible que jo pogués estudiar, des del petit poble de Galliners i amb el que no ens havíem vist des de feia quasi 50 anys. Una trobada molt emotiva, que ara no s’ha pogut repetir perquè ell ja no hi és, però que hem pogut recordar tornant a molt llocs on  ens va acompanyar.

 

A prop del far de Favaritx

Ara ja tornats a casa em venen a la memòria el primers versos de la cançó “Na nena. Tornada a Menorca” amb lletra de Gumersind Riera i música d’Ortega Monasterio, que diuen:

“Jo voldria tornar a Menorca, sa blanca Menorca,

I tornar a sentir sa cançó de sa mar i des vent,

Veure de nou com es sol tant brillant i tan càlid,

Damunt ses aigües tranquil·les es mor dolçament”

A punt de ploure a la Naveta dels Tudons

 En el nostre cas, però, la tornada a Menorca no va ser exactament com diu l’havanera. Si que vam sentir “sa cançó de sa mar i des vent”, però amb tal intensitat que, acompanyats per la pluja, no vam gaudir del sol brillant i càlid que “es mor dolçament damunt de  ses aigües tranquil·les".

Una mica de tot a prop del poblet de Biniancolla

El primer dia després de l’arribada, el cel es va obrir de tal manera que no vam poder sortir de l’hotel en tot el matí. L’aigua baixava a bots i a barrals i les onades de la platja de l’Arenal d’en Castell, on estàvem situats, espetegaven contra les roques amb tant soroll i amb tanta força que l’escuma s’enfilava per les roques del penya-segat. A la tarda vam poder anar, amb autobús fins a Maó i passar unes estones voltant pels carrers de la ciutat. Per l’endemà i els dies següents ja teníem un cotxe a la nostra disposició per recórrer tota l’illa encara que el temps no ens ho permetés. 

Sol al final del dia des del far del cap d'Artrutx