Una de les plantes silvestres que més m'agraden és el roser de bardissa . Ara estan en plena floració i les seves flors captiven per la seva bellessa i senzillesa, tal com es pot veure en aquesta imatge copsada en una de les meves últimes caminades. El poema es del poeta alemany Goethe (1741-1822) (traducció de Joaquim Pena) i fou musicat per H.Werner (1800-1833) i també per F.Schubert (1797-1828); la cançó és interpretada per la majoria de corals del nostre país; tot i que en ella és parla d'una "rosa,roja flor" la que mostra la fotografia és una varietat blanca de la mateixa.
Rosa de bardissa
Una rosa el nin trobà,
rosa de bardissa,
fresca i tendra el va encisar
i ell bo i ple de goig anà
vers la flor que l'encisà,
rosa, rosa, roja flor,
rosa de bardissa.
Diu el nin jo et trencaré
rosa de bardissa
diu la flor jo et punxaré
perqué t'en recordis bé
car jo soc punxadissa,
rosa, rosa, roja flor,
rosa de bardissa.
Ell esquerp la va trencar,
rosa de bardissa,
més la flor el va punxar
i ell de bo de bo plorà
car n'era punxadissa,
rosa, rosa, roja flor,
rosa de bardissa.
J.W.Goethe
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada