La Xarxa compleix 30 anys

Que llunyana queda la tardor de 1983 quan van començar les activitats del moviment  Rialles a Palafrugell! El mateix any en el que es va publicar el primer volum de “Crònica d’un any”, en el que apareix la noticia de la formació d’un nou grup que es dedicaria a organitzar espectacles de qualitat i en català per la mainada de Palafrugell.

Crònica d'una any - Palafrugell 1983

Rialles, que anys després i per diversos motius passaria a dir-se La Xarxa, però amb els mateixos objectius, les mateixes ganes i pràcticament amb els mateixos components per portar a terme les mateixes activitats: teatre, titelles, pallassos, màgia, festes ... i també cinema durant les primeres temporades.

Els primers espectacles tingueren lloc al ja desaparegut teatre del Casal Popular. El primer dia vam fer pallassos : “Pep ,Saltimbanqui i Bocoi”; va venir tanta gent que el rector de la Parròquia, Mn. Oriol, es va esverar molt perquè tenia por de que s’esfondrés  el local, a més  molts nens i nenes es van quedar a fora. Això va fer córrer la veu que als espectacles de Rialles no si cabia i al segon dia no vam emplenar;  però vam anar recuperant els espectadors del primer dia. Tot i que el senyor rector ens va pronosticar que seria un foc d’encenalls, RIALLES-LA XARXA JA HA COMLERT 30 ANYS!.

Amb les infraestructures que hi ha ara a la vila i amb les facilitats que dona l’Ajuntament és una joia organitzar els diferents espectacles. 

Recordo amb nostàlgia, però, tot el que havíem de fer a l’antic casal abans de cada espectacle: escombrar la sala i netejar les escales d’accés que sempre feien olor de pixum de gossos, ajudar als actors a pujar tot el material i a baixar-lo un cop havien acabat; a l’hivern, amb l’Artur Rubau anàvem a encendre les estufes de gasoil una hora abans i si calia anar a comprar el combustible a la gasolinera; com que els diferents grups demanaven una potència elèctrica que el local no tenia havíem de sortir per la finestra i empalmar directament amb la línia que passava pel costat (sabíem que era il·legal, però no hi havia més remei).

Quins temps! Pels espectacles al carrer havíem de traslladar i muntar els entarimats que ens deixaven el Grup de Festes de Primavera i pel foc de Sant  Joan que fèiem al Camp d’en Prats anar als boscos de la carretera de Begur amb un camió que ens deixava en Martínez o en Cané i recollir tota la llenya que podíem per tal de fer una bona foganya. 

Ja n’hi ha prou de nostàlgies. Mirem el present i pensem en el que s’ha aconseguit. Pensem que després de 30 anys La Xarxa continua estant viva i molt viva, gràcies a tot l’esforç dels components del grup actual, en el que molts d’ells ja hi eren els primers anys, quan ens dèiem Rialles. Felicitats i gràcies a tots en nom dels nens i nenes de Palafrugell!