L'últim Rafael

Autoretrat de Rafael ((el del fons) amb el seu alumne Giulio Romano i autor d'algunes obres de l'exposició.

Un dels objectius de la nostra anada a Madrid va ser visitar l’exposició que, amb el títol de “ L’últim Rafael”,  es fa al Museu del Prado. Varem reservar l’última tarda per fer aquesta visita i després de dinar ens vam dirigir a la nova entrada del museu que per la porta de “Los Jerònimos” ens va portar a les sales on s’exposen els quadres d’aquest gran pintor del Renaixement italià.

L’admiració per aquest pintor em ve des de petit. Quan podia accedir al despatx del meu veí, el rector de Galliners, amb motiu de les classe particulars que em feia podia passar els fulls d’un calendari que va tenir penjat a la paret, durant no sé quants anys, en el  que en cada un dels mesos es reproduïa un quadre de Rafael o d’algun dels alumnes que treballaven amb ell al seu taller. Tots ells eren Sagrades Famílies que ara he vist "al natural" a l’exposició de Madrid i que m’han fet venir a la memòria aquest fets d’infantesa. 

Més tard, al batxiller, em vaig retrobar amb el pintor en les classes d’història de l’Art que teníem á cinquè o sisè i en els anys seixanta en la col·lecció de pintura italiana que  s’exposa en el  Museu del Prado durant la meva primera visita a la capital. 

Les dues vegades que he estat a Roma no he deixat de visitar els Museus Vaticans i després de la Capella Sixtina el que més em va impressionar varen ser les quatre “Estances de Rafael”, que el papa Juli II va triar com habitatge privat i que no van veure finalitzades ni un ni l’altre, els frescos foren acabats pels deixebles del pintor. També havia vist obres seves al Louvre i a l’Ermitage i en les reproduccions de col·leccions d’art que tenim a les biblioteques públiques o a la nostra.

Abans d’aquest últim contacte amb l’obra del gran pintor italià vaig poder visitar la seva tomba  al Panteó de Roma, un temple circular de començaments de l’Imperi Romà, ara usat com a església catòlica. Crida l’atenció l’obertura circular de la cúpula que permet l’entrada de  l’aigua de pluja, que per tal d’evitar el seu estancament el paviment té un desnivell d’uns trenta centímetres a fi de què l’aigua s’escorri cap al canal circular que hi ha en el perímetre de l’interior de la rotonda.

En fi, que aquesta visita ha estat un retrobament amb Rafael i amb els altres pintors que tenen obres al  Museu del Prado. Perquè qui deixa passar l’ocasió per tornar a admirar els gran quadres de Velázquez, Goya, el Bosco ... i molts i molts més?