Destí: Les Illes gregues (I)

A la l´ínia de sortida de l'estadi d'Olimpia

Quant l'any 1992 tothom anava a l'Expo de Sevilla nosaltres vam decidir seguir un rumb diferent anant a l'altre cantó de la Mediterrània per tenir més coneixement d'una de les tres grans civilitzacions que sempre ens havien interessat: Grècia, Roma i Egipte.

Grècia, doncs, va ser el nostre primer objectiu, després ja vindrien els altres dos. Alguns dels que feien el mateix recorregut ampliaven el viatge amb una segona part a les Illes Gregues. Nosaltres tornarem cap a casa però sempre ens va quedar la recança d'haver deixat la feina a mig fer. Fins ara no ha arribat l'hora de poder-la completar.

Amb uns amics, en Pepe i l'Helena, excel•lents companys de viatge, ens vam embarcar a Bari per començar el recorregut. El programa incloïa la visita a unes quantes illes i tres escales en destins prou reconeguts. La nostra primera parada va tenir lloc al port de Katakolon per tal de dirigir-nos a Olimpia. En la nostra primera visita a Grècia ja hi havíem estat però ens va agradar tornar a recordar i veure el que quedava de l'antiga seu de les primeres Olimpíades, sobretot poder posar els peus a la línia de sortida dels atletes a l'estadi. Una guia excel•lent ens va explicar no solament el que veiem sinó també el que significaven i el que es podia deduir de cada una de les "pedres" amb què ens trobàvem.

Després vam visitar el Museu i com a tots els museus hi havia un límit per poder fer fotografies. L'única i curiosa condició era que no hi sortís cap persona en primer pla o clarament destacada al costat, davant o darrera de les obres allà exposades. Pel demés llibertat total.

A mitja tarda varem arribar al vaixell amb una gana que ens esparverava. Havíem esmorzat tard i menjat alguna cosa al sortir del museu, però no havíem dinat tal com Déu mana. Sort que en qualsevol hora trobaves fruita, pastissets o sobretot pizzes per poder-la satisfer.

Aquell dia ens tocava tenir la benvinguda del capità i tal com es preceptiu en aquests casos ens va tocar posar-nos de vint-i-un botó si hi volíem assistir. I ja que t'has decidit per fer un creuer has d'estar disposat a viure i gaudir de tot el que t'ofereix aquest sistema de viatjar.