L'Algarve (III)

Praia da Rocha - Portimao

Ponta da Piedade - Lagos

La majoria de les ciutats de l’Algarve són centres turístics de primer ordre, amb urbanitzacions immenses atapeïdes de grans mansions i en moltes ocasions envoltades de camps de golf. Però això ja ho trobes amb molts altres llocs. Les esglésies que solen ser un punt d’atracció en totes les poblacions, no són res d’especial. La majoria són més boniques de fora, totes blanques, ribetejades de colors blaus i grocs, que de dins. El que cal és buscar allò que és diferent com són sobretot les platges i els penya-segats amb formes i colors que et mantenen embadalit una bona estona. Un altre aspecte molt curiós són les xemeneies, N’hi ha una gran varietat, de totes les mides i de totes les formes, algunes també acolorides com els campanars de les esglésies. Jo no sabia aquesta característica del sud de Portugal, però em va cridar l’atenció des del primer moment.

I tornem a la vora del mar. Al costa de Lagos hi ha la “Ponta da Piedade” Un seguit de roques de tonalitats variades, voltades d’aigua d’un blau intens i plenes de coves de totes les mides que es poden visitar amb petites barques, però que també són espectaculars contemplades des de les escales i camins que recorren pels seus voltants. És un dels atractius que surten fotografiats a moltes postals i a tots els reportatges sobre l’Algarve.

A Portimao hi ha l’anomenada “Praia da Rocha”, una extensió immensa de sorra, que a cada pas que dones sembla que l’estrenes; la marea se’n cuida cada dia de deixar-la llisa i neta de totes les petjades i rastres de les hores anteriors, igual com vam poder observar que feia amb les nostres. De tant en tant unes grans roques plenes de forats i cavitats, fetes per l’aigua, que permetien el nostre pas per entre elles, trencaven la perspectiva però en donaven pas a una de nova. La llum, els colors, les formes, l’aigua, l’aire, tot combinava per fer-nos sentir de la millor manera possible, però l’aigua implacable anava agafant terreny i en llocs on feia poc havíem passat ja no era possible fer-ho sense mullar-nos els peus.

Ja més a prop d’on teníem l’hotel, a “Olhos d’agua”, un petit poble que dona nom a tot l’entorn també té una platja espectacular. De dimensions més petites que l’anterior però que segueix les mateixes característiques. També vam baixar a la “praia do Barranco” per un llarg camí de sorra, que constituïa un verdader barranc, on ens vam dedicar a collir petxines que vam poder afegir a les que ja tenim d’altres platges de casa nostra i de les Balears, que moltes vegades també hi són difícil de trobar. L’últim dia vam anar a Albufeira i a la seva platja vam tornar a observar la pujada d’aigua amb la marea mentre el sol s’anava amagant darrera els penya-segats més llunyans.