Quan durant un espai de temps una mica llarg es fa una vida més aviat monòtona qualsevol esdeveniment, per petit que sigui, trenca l'ensopiment produït per aquest fet. Mentre em refeia de l'ensopegada de fa dos mesos, en un capvespre molt calorós, com la majoria dels d'aquesta segona part de l'estiu, estava assegut en un sofà, amb les cames estirades i al costat d'una finestra per on entrava una mica d'aire fresc. Portava al braç un aparell d'aquets de mirar la pressió quan vam sentir els miols d'un gat, que semblava jovenet, que deambulava pel jardí. Ja estem acostumats que s'hi passegin, però procurem fer-los fora sempre que podem.
No havia tingut temps de comentar-ho amb la meva dona , que estava a l'habitació del costat, quan va sentir que jo cridava : "El gat és a dins, ha entrat per la finestra!". L'ensurt va ser força gros. Fins i tot a la pantalla de la màquina de mirar la pressió hi va sortir: "Error". Els treballs varen ser nostres per fer-lo tornar a sortir de la casa.
El jardí li va agradar tant que va decidir fer-hi estada, com aquell que va a estiuejar. Quan anàvem per fer-lo marxar s'amagava darrera una mata de romaní espectacular que tenim a la part del darrera de la casa i no hi havia manera de treure'l d'allà. De tan en tan sentíem els seus miols però no passava d'aixó. Fins que va trobar el seu lloc ideal per instal·lar-s'hi: un cistell que hi havia al llenyer, entre tota classe d'andròmines. Només de tant en tant treia el caparró i es deixava veure.
Vam demanar consell a un veí, el mateix que ens va solucionar el problema d'un altre gat que vam tenir una colla de dies a dalt la teulada. Ens va dir que ja era prou gran per espavilar-se i tornar a casa seva. Nosaltres miràvem no deixar la finestra tan oberta a fi de què no tornés entrar. Després d'intentar-ho per diversos mètodes, com sempre la solució més senzilla va ser la més efectiva: girar el cistell de manera que no s'hi pogués tornar a posar a dins. No l'hem tornat a veure.
Vet aquí un gos, vet aquí un gat, el conte s'ha acabat.
]]>
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada