Canvis

Ningú pot negar que vivim temps de canvis profunds a tots els nivells de la societat, que no sabem on ens portaran. Coses que ahir eren bones, avui són dolentes i d'altres dels que no se'n podia ni parlar avui són acceptades i magnificades per tothom.

Però jo em vull referir a canvis més quotidians, a canvis als que ja estem acostumats i no obstant sempre ens sorprenen. Per exemple, cada estiu ens queixem de la calor i cada hivern de la fred, comentant que mai havíem arribat als extrems que estem vivint, quan les estadístiques diuen tot el contrari.

Són aquests canvis petits, com els de les fulles dels arbres que ja comencen a sentir l'olor de la tardor. Com les mosques que cada vespre es refugien a l'ambient més calent de les nostres sales d'estar i no deixen de passejar-se sobre la nostra pell i per la pantalla del televisor. Com el d'abrigar-nos una mica al començar i finalitzar el dia, si estem en un lloc situat a l'exterior, així com estirar el llençol per protegir-nos de la frescor que entra per la finestra quan arriba la matinada.

També canvien les programacions de les ràdios i les televisions per tal d'oferir uns millors al·licients per tal d'augmentar el nombre d'oients i espectadors. Arriben als quioscs i llibreries noves col·leccions, de les que moltes vegades només es vendrà el primer número perquè és més barat que els altres. Els diferents diaris comencen a engreixar-se, cada setmana porten més suplements i ofertes de tot tipus. Així mateix arriben les estrenes de cinemes, teatres i tota classe d'espectacles, després dels intensius concerts d'estiu.

El més important és que s'han acabat les vacances. S'ha de canviar el no fer res per integrar-nos a la feina que ens permeti poder tornar a gaudir d'un període de temps com el que acabem de deixar, si som del grup de privilegiats que no tenim problemes en aquest tema. Fins i tot els jubilats, que no farem vacances mai més, notem aquests canvis, no per nosaltres mateixos sinó per la relació que mantenim amb les persones del nostre entorn.

S'intensifiquen els missatges dels polítics per fer-nos creure en el que ells no creuen. Encara que s'acosti el fred, per un motiu o un altre ells sempre parlen d'una tardor calenta, o bé són els diaris els que miren de posar més llenya al foc de manera que no es refredi l'ambient?

Per molta part de la població el canvi més gros serà que els nens i nenes començaran l'escola o l'institut i així els deixaran unes hores tranquils. Sempre amb la col·laboració dels avis que complateran moltes de les hores lliures que els puguin quedar i sense cap quota suplementària.

Per això jo també m'he volgut sumar a aquests canvis i després de dos anys, rentar la cara d'aquest blog, donant-li un altre color i una altra capçalera. Del verd que ens connecta amb la natura, que ens crea un sentiment de confort i relaxació, de calma i pau interior i que ens fa sentir equilibrats interiorment he passat al blau, color tranquil·litzant, associat a la part més intel·lectual de la ment, que ens ajuda a tenir claredat d'idees i a ser més creatius.