Tenerife (III) - Tres rutes

Parc Natural d'Anaga

Camí de Masca

Paissatge des del Teide, a 3550 m.

Sempre partint de Puerto de la Cruz, amb el cotxe que havíem llogat per poc calé i adaptant-nos als dies que teníem, vam decidir fer tres rutes que ens donessin una idea força exacte dels diferents paisatges que ens podia oferir Tenerife.

Primer vam dirigir-nos a Icod de los Vinos, decidits a fer quasi tota la volta a l'illa. El principal atractiu de la població, com tothom sap, és el drago mil·lenari, però ens va impressionar tant o més el ficus grandiós que es troba abans d'accedir al mirador des del qual es pot observar el símbol de la flora canària. Potser la proximitat de poder quasi tocar les arrels que s'enfonsen al terra i que tornen pujar com altres troncs tot embolicant-se unes i altres ens va fer quedar més bocabadats. Vam seguir fins a Buenavista i d'allà vam baixar, per una carretera secundària, fins a Los Gigantes, tot passant per Masca. A cada revolt de l'accidentada carretera trobàvem una sorpresa per la vista que ens obligava a parar. Vam dinar a Santiago del Teide, on vam degustar la típica cuina del país: "papas arrugàs amb mojo-picon, caldo canario, conill al salmorejo..." Allà es va curar la meva gastroenteritis. Al arribar a Los Gigantes ens va decebre el port que han construït i que tapa tota la perspectiva dels penya-segats de sis-cents metres. El mal als ulls que ens van produir la quantitat de construcció ens van decidir a no parar-nos a les platges més turístiques i dirigir-nos per autopista a la nostra residència.

La ruta següent es va dirigir cap al nord fins arribar a Taganana, on altra vegada una carretera complicada, en la seva última part, ens va portar a paratges extraordinaris. Tot un seguit de miradors ens anaven fent badar la boca al anar-los descobrint. Uns boscos humits i frondosos vorejaven el nostre camí, amb exemplars de laurisilva i uns brucs grans com arbres frondosos. Ens trobàvem en el parc natural d'Anaga. Al arribar al Pico del Inglés , no saps on dirigir la vista per tot el que s'ofereix als teus ulls. La tornada la vam fer pel camí més curt fins a Santa Cruz i després l'autopista.

La tercera ruta és la que més em va impressionar, arribar al parc nacional del Teide. Des de La Orotava vam arribar al Centro de Visitantes, on una exposició i un audiovisual ens van posar al dia sobre la formació del gran volcà i dels seus entorns. El telefèric ens va deixar a 200 metres del cràter i a partir d'allà vam poder caminar durant una hora i tenir una gran vista del Pico Viejo, un altre volcà posterior. No tenia prou ulls per anar observant les formacions rocoses, els canvis de colors de les gredes i el mar de núvols, com a contrast, que no ens permetia veure les parts costaneres de l'illa però que ens deixava lliure el cel, blau i lluent per sobre de nosaltres. després de la baixada i un lleu refrigeri ens vam endinsar a Las Canyadas per anar-nos aturant i anar gaudint del paisatge: Los Roques (les roques descomunals dels antics bitllets de mil), Las Narices del Teide als vessants del Pico Viejo... Vam tornar pel mateix camí, tot travessant a la baixada les grans nuvolades que observàvem des de dalt. Vam concloure la sortida asseguts al Café de París, davant del Lago Martiànez, tot degustant un deliciós pa amb tomata (pan catalan i con el tomate restregado, no solamente colocado encima) i pernil, com quasi mai es pot menjar fora de casa.