Lectures - Memòries

En els últims mesos he començat a llegir llibres de memòries de persones que han tingut alguna significació en la nostra societat actual. Tots ells m'han aportat una sèrie de coneixements i aclariments sobre fets que coneixia poc o ni tan sols n'havia sentit parlar.

Ja vaig escriure sobre les "Memòries d'un cirurgià" d'en Moisés Brogi. Em va entusiasmar la senzillesa amb que explica la seva trajectòria per la vida professional enmig dels entrebancs que li van posar els que van guanyar la guerra i les relacions amb la gent que per altra part també el van ajudar.

Després vaig seguir amb les "Memòries (1930-1980)" de Jordi Pujol. Tot un repàs per la història contemporània de Catalunya íntimament lligada amb la vida d'aquest personatge que, t'agradi o no, ha tingut una importància cabdal en les nostres vides.

Les següents van ser les d'en Josep Benet: "Memòries I. De l'esperança a la derrota". Paraules de la contraportada del llibre: "Josep Benet fa un repàs dels anys d’infantesa i aprenentatge: des de la seva Cervera natal fins a l’entrada a l’escolania de Montserrat i el pas per l’acadèmia Ramon Llull de Barcelona. Són els anys, de 1920 a 1936, de formació d’un dels més reconeguts intel·lectuals catalans contemporanis i de gran esperances personals i col·lectives. Esperances, però, que aviat es veuen truncades per l’esclat traumàtic de la Guerra Civil en la qual Benet es veu directament implicat: al dolor per l’assassinat d’alguns dels seus mestres seguirà la crida cap al front amb la lleva del “biberó” fins que arribi la derrota." Per mi va ser tot un descobriment.

A continuació va tocar a Joan Triadú (mestre, poeta, traductor, crític i assagista), amb "Memòries d'un segle d'or". Per ell el segle XX ha estat un "segle d'or" per la llengua catalana. Tot i l’intent franquista de genocidi cultural i altres adversitats que ha patit el país, en aquest període els catalans han pres consciència de la dimensió nacional de la seva cultura. Des de fronts diversos, com la militància política, la pedagogia activa o la crítica literària, ell mateix hi ha participat de manera decisiva.

L'últim llibre de memòries que he llegit han estat les de Fabian Estapé "De tots colors". Un personatge extravertit que explica sense embuts el seu pas per la política franquista i sobretot per la universitat. Un gran economista que descriu la seva relació amb els personatges de l'època amb l'humor que en ell és habitual. Un gran enamorat de la seva dona que després de vint anys encara la troba a faltar. Amb ell t'assabentes de molts petits fets que van influir en els grans fets de la política dels anys que va estar en actiu.

Ho he completat no amb unes memòries sinó amb una biografia titulada: "Joan March. L'home més misteriós del món" deguda a Pere Ferrer, que de veritat m'ha desvetllat molts misteris de tot el que s'explica sobre aquest personatge.

O sigui que des de la ciència, la política, la llengua, la història i la economia he tingut una visió força completa d'aquests últims anys al nostre país. I la cosa continua. Gràcies a Déu hi ha molta altra gent que ha escrit les seves memòries i esperen que siguin llegides.