dimecres, 25 de febrer del 2009

Dinar a la catedral








Quan vam visitar Amsterdam vàrem esmorzar a dos museus (el de Van Gog i la casa d'Ana Frank) i dinar a la nova Bibliotek de la ciutat. Ara fa pocs dies vàrem dinar en una catedral o més ben dit al conjunt catedralici de Roda de Isábena, comarca de la Ribagorza, a 110 quilòmetres d'Osca capital.

El fet de dinar -hi és l'anècdota, el més important és descobrir una catedral al bell mig d'aquells paratges que en un principi semblen inhòspits però que ben observats des de dalt del promontori on està situat el poblet, amb un fons llunyà de muntanyes nevades, fan un efecte impressionant.
D'origen romànic, actualment és una barreja d'estils. Saquejada per el fill d'Almanzor el 1006 va ser consagrada de nou el 1030. Una de les parts més interessants és la cripta de tres naus, oberta a la resta de la catedral i a sobre de la qual descansa l'altar major.
Aquest poble presumeix de ser el més petit d'Espanya que té una catedral,. Degut al seu ric patrimoni aquest edifici ha estat víctima de tota classe de saquejos. Després del fill d'Almanzor va venir la desamortització, més tard la guerra civil i al 1979 va passar-hi el lladre d'antiguitats més famós d'Europa: Erik "el Belga". Poca cosa se n'ha pogut recuperar.
És totalment recomanable una visita a aquesta població, en la que actualment només hi viuen 21 persones, entre elles les guies de la catedral, mare i filla. Es veu que a l'Aragó hi ha el costum o tradició que als poblets petits aquest sigui un càrrec hereditari que passa de pares a fills, o de mares a filles, perquè en una anterior visita a la Colegiata d'Alquèzar (al Somontano) es donava el mateix cas.

I si com a complement, quan t'endinses en el claustre, travessat pels rajos de sol d'un dia clar, entres a l'antic refectori dels canonges i et serveixen un bon dinar, la visita és complerta.