Del 2008 al 2009

Els que vam pujar a peu a Fitor

Primer sol de l'any a Sant Sebastià

Ahir vam acomiadar el 2008 amb la pujada a Fitor i avui hem donat la benvinguda al 2009 amb la primera sortida de sol a Sant Sebastià. Dues convocatòries a les que procurem acudir-hi des de fa uns quants anys. La primera minoritària, una trentena de persones i la segona amb molta més afluència de personal.

El 31 de desembre és la festa de Santa Coloma, patrona de Fitor.Des de fa uns sis o set anys la parròquia de Palafrugell organitza una trobada, amb missa i esmorzar compartit entre tots els assistents. És un acte senzill, en el que quasi sempre hi veiem les mateixes cares i que per això mateix resulta més entranyable. La majoria de gent hi puja en cotxe, només Els Matiners reunim un petit grup per pujar-hi a peu. Aquest any erem nou a la pujada i deu a la baixada, l'any passat varem arribar a dotze, fa quatre anys només vam ser l'Enric i jo. A la gent li fa mandra començar a caminar a quarts de vuit del matí, quan encara no ha sortit el sol i bona estona li falta. Tant bé que si està a aquesta hora entre l'escalfor dels llençols!

El dimecres el cel estava tapat i els camins plens d'aigua degut a les últimes pluges. Vam trigar una mica menys de dues hores i mitja per arribar-hi. Ens ho vam agafar molt bé, no es tractava d'enfangar-nos més del compte ni de prendre mal amb alguna relliscada fora de programa.

A dins la petita l'església romànica i només amb la llum dels ciris i les espelmes semblava que ens trobàvem a l'edat mitja. Tots arraulits, vam haver de tancar bé la porta perquè l'aire fred hi entrava sense permís de ningú. Les ombres es passejaven per les parets i la volta de l'ermita. A l'hora de començar la missa es van encendre alguna llums elèctrics i va desaparèixer part de l'encanteri.

Després l'esmorzar, ben resguardats a dins la rectoria, amb el foc que cremava des de feia estona, ens vam refer de l'aire i de la humitat de fora. Amb el que portava cadascú, les rosquilles de la Manuela, el vi d'en Mundet, la coca d'en Lluís, els cafès de la Paquita i ... vam estar a punt per tornar cap a Palafrugell.

El camí de tornada ens va deparar una sorpresa. La Montse, la nostra veïna, va voler trucar al seu home perquè no passes ànsia, però li faltava cobertura, el que sol passar sempre en aquests casos i es va endinsar en el bosc, fins que els seus peus es van parar davant una clapada de rovellons. Després de l'escassetat d'aquest any l'esverament fou general, quasi tots en vam trobar un grapadet, juntament amb uns escarlets que vàrem collir més endavant, just per poder-ne fer un tastet pel sopar de l'última nit de l'any.

I aquest matí, una altra vegada el despertador ha sonat a quarts de set. S'havia de pujar a Sant Sebastià. El primer sol de l'any bé s'ho merexia, encara que com sempre s'ha fet pregar. Fins al cap d'una estona de l'hora esperada no s'ha deixat veure entre els núvols. Mentrestant la xocolata desfeta amb melindros, les sardanes i les converses amb persones comegudes ens han fet l'espera més passadora.

BON ANY A TOTHOM !!