L'Associació de Pessebristes del Baix Empordà de la qual en sóc membre actiu, participant en l'expossició anual de Mont-ras, em va demanar per col·laborar amb un petit escrit a la revista que han editat aquest any amb motiu del cinquè aniversari de l'Expossició de pessebres. aquest és el resultat:
El tema central de tots els pessebres ja sabem que és el naixement de Jesús i tot el que l’envolta. Ara, aquest fet, el podem situar en llocs i temps diferents, encara que els puristes ens diuen que s’ha d’adaptar als temps i paisatges històrics en què va passar.
Crec que l’art, no dubtem gens que el pessebrisme és un art, ha de tenir llibertat de realització i no s’ha d’encotillar per cap banda.
Crec que l’art, no dubtem gens que el pessebrisme és un art, ha de tenir llibertat de realització i no s’ha d’encotillar per cap banda.
El pessebrista d’avui dia ha de fer volar la imaginació i no limitar-se a reproduir i a copiar el que s’ha fet sempre. Dient això no vull menysprear el que fan els grans mestres ni la majoria de pessebristes que any rere any construeixen el seu diorama, no m’atreviria ni a pensar-ho. Ja m’agradaria saber-ne només un pessic del que ells saben fer. La meva intenció és la d’animar a la gent a introduir noves formes de fer, si més no com a contrast i innovació. Sóc un gran admirador de la col·lecció de Solius i del seu autor el germà Gilbert. Fa més de trenta anys que hi vaig regularment i cada vegada hi aprenc més coses.
Els materials que podem emprar per fer els pessebres són infinits. He llegit, en algun diari, que un metge del CAP de Torroella fa un diorama amb part de les 700 pilotes de golf que ha recollit tot passant pel costat del camp de Gualta i que exposarà a Girona com fa cada any amb les seves creacions. El meu material preferit és la cartolina. Amb ella realitzo els diorames des de tota la vida. Els meus blocs de dibuix del batxillerat en varen ser les primeres víctimes. Durant uns anys la planxa de suro va ser el seu substitut per poder omplir de pobles i cases les extensions d’un pessebre tradicional. I així, mirant el que fan uns i altres, podríem fer una llista de materials bàsics que no s’acabaria mai.
De totes maneres escollint el tema més atraient, donant-li la forma que més ens agradi i fent servir els materials que més s’adaptin a les nostres possibilitats, quan arriba Nadal hem de fer el Pessebre !.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada