Cancun

Recordant el bon gust que ens havia deixat "El mètode Gronholm" d'en Jordi Galceràn varem decidir anar a veure la seva nova obra "Cancun" al teatre Borras durant l'estada d'un cap de setmana a Barcelona.

Primer s'ha de deixar clar que no tenen res a veure. Cancun és una típica comèdia d'embolics en la que dues parelles, amigues de tota la vida, decideixen anar a Mèxic per celebrar els 25 anys de casats. Tota la història passa en un bungalow a partir d'un secret que revela la dona d'una de les parelles. Tot gira entorn del que és o del que hauria pogut ser, amb la successió d' equívocs d'aquest tipus de comèdies.

Una obra per passar una estona divertida sense intentar buscar-hi res més, que per altre part ja fa falta en aquest temps que passem.

La interpretació dels quatre actors, coneguts de tots per les series de TV3, és excel·lent. Les dues parelles estan formades per en Ferran Rañé, la Lluisa Castell, en Toni Sevilla i La Lluïsa Mallol.

Després de l'embolic potser s'hauria d'haver triat un final no tan simple, que fins a cert punt es podia preveure.

Podríem resumir-ho tot amb paraules del director Josep Mª Mestres:“Per mi, Cancun és una comèdia sentimental, perquè sobretot mou emocions”. “Els seus protagonistes són gent que han deixat enrere la joventut i estan entrant en la maduresa, un moment ideal per mirar cap al passat i valorar el que han fet amb la seva vida”. "La confessió de la Remei, personatge que interpreta Lluïsa Castell, és el detonant d’una sèrie de despropòsits que condueixen a una conclusió: no hem de buscar culpables per justificar els nostres propis errors". “Repartir les culpes del que et succeeix a la vida és absurd. Cadascú ha de ser conseqüent amb les seves decisions, tant si l’encerta com si no”.