Tothom té dret a protegir el que és seu, però no ha fer-ho en detriment de la llibertat dels altres. Quan sortim a caminar sovint trobem tanques i cadenes que prohibeixen tirar endavant en llocs que s’hi havia passat tota la vida. Sempre que ens hi trobem ens fem les mateixes preguntes: Tenen dret a fer-ho? Poden barrar el pas d’aquesta manera? L’autoritat competent ho ha de permetre? Som nosaltres els que primer hem de d’enunciar-ho?
Abans de fer una sortida no habitual ens prepararem buscant en els mapes corresponents el millor camí per tal d’anar més segurs i no fer quilòmetres a l’envà. Tot i això pot arribar la sorpresa: El camí està tancat. Tota la finca, de vegades immensa, està tancada i és fa molt difícil trobar la continuació de la nostra ruta.
N’hi ha d’altres que després de tancar-ho tot obren un camí alternatiu, però et deixen sense poder gaudir de paratges que moltes vegades eren el verdader motiu de la sortida.
També hi ha indrets, que tot i respectant el camí et deixen com empresonat. A banda i banda, sovint de propietaris diferents, dues tanques que no s’acaben mai et van acompanyant una bona estona.
Si només trobem barrat el camí per una cadena, encara que digui “Propietat privada”, podem suposar que ho fan per els vehicles de quatre o dues rodes i els que anem a peu podem passar-hi tranquil·lament. En aquest casos ets pots trobar amb propietaris o vigilants que et demanin què hi fas allà i a partir d’aquí encetar una conversa o una discussió que sovint no porta a res.
Fa poc, no gaire lluny de la Font de la Teula, ens van amenaçar amb uns gossos que semblaven disposats a tot. L’amo dels animals s’estava quiet i sense dir res al darrera seu. Quan li vam preguntar: Què farem? Només se li va acudir dir: Si no fos per mi avui no passaríeu? . Va fer apartar els gossos del mig del camí i llavors va començar la polèmica sobre els drets de cadascú. De moment ja ens havia espantat i assegurat que trigaríem dies a tornar-hi a passar, tot hi haver-ho fet sempre.
També hi ha camins tancats per la deixadesa de qui els ha de mantenir en perfectes condicions. Només un exemple: el camí de ronda de Palamós a Platja d’Aro. Indicat en els mapes, posats a peu de platja, per animar la gent a fer el recorregut, com a GR92, queda barrat a mig camí, sense solució de continuïtat i donant tota la responsabilitat del que pugui passar al caminant que s’atreveixi a fer-lo tal com t’havien recomanat.
Quan s’acabarà la prepotència de pocs davant de la llibertat de molts, sense que els que hi poden fer alguna cosa hi facin res?
Abans de fer una sortida no habitual ens prepararem buscant en els mapes corresponents el millor camí per tal d’anar més segurs i no fer quilòmetres a l’envà. Tot i això pot arribar la sorpresa: El camí està tancat. Tota la finca, de vegades immensa, està tancada i és fa molt difícil trobar la continuació de la nostra ruta.
N’hi ha d’altres que després de tancar-ho tot obren un camí alternatiu, però et deixen sense poder gaudir de paratges que moltes vegades eren el verdader motiu de la sortida.
També hi ha indrets, que tot i respectant el camí et deixen com empresonat. A banda i banda, sovint de propietaris diferents, dues tanques que no s’acaben mai et van acompanyant una bona estona.
Si només trobem barrat el camí per una cadena, encara que digui “Propietat privada”, podem suposar que ho fan per els vehicles de quatre o dues rodes i els que anem a peu podem passar-hi tranquil·lament. En aquest casos ets pots trobar amb propietaris o vigilants que et demanin què hi fas allà i a partir d’aquí encetar una conversa o una discussió que sovint no porta a res.
Fa poc, no gaire lluny de la Font de la Teula, ens van amenaçar amb uns gossos que semblaven disposats a tot. L’amo dels animals s’estava quiet i sense dir res al darrera seu. Quan li vam preguntar: Què farem? Només se li va acudir dir: Si no fos per mi avui no passaríeu? . Va fer apartar els gossos del mig del camí i llavors va començar la polèmica sobre els drets de cadascú. De moment ja ens havia espantat i assegurat que trigaríem dies a tornar-hi a passar, tot hi haver-ho fet sempre.
També hi ha camins tancats per la deixadesa de qui els ha de mantenir en perfectes condicions. Només un exemple: el camí de ronda de Palamós a Platja d’Aro. Indicat en els mapes, posats a peu de platja, per animar la gent a fer el recorregut, com a GR92, queda barrat a mig camí, sense solució de continuïtat i donant tota la responsabilitat del que pugui passar al caminant que s’atreveixi a fer-lo tal com t’havien recomanat.
Quan s’acabarà la prepotència de pocs davant de la llibertat de molts, sense que els que hi poden fer alguna cosa hi facin res?
]]>
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada