Amsterdam 2008 (I)

La Venècia del nord, i mai tan ben dit. La creuen, de nord a sud i d'est a oest, uns 1500 canals.

El vespre de la nostra arribada, el divendres de la passada setmana, va ser l'única estona que va ploure una mica, i fins i tot varen caure quatre volves de neu. Tan sols per emblanquinar els paraigües. O potser era la il·lusió el que ens els feia veure d'aquesta manera.

Després de prendre possessió de la nostra residència de tres dies a l'hotel The Toren, en ple centre de la ciutat, a quatre passes de la plaça Dam, va ser difícil trobar un lloc per sopar a les dotze de la nit. Però en aquest món si es busca bé tot és troba.

L'hotel està situat en una antiga universitat i dividit en dues cases. Entre mig hi ha vivendes particulars i un altre hotel. La decoració és espaterrant. Hi dominen els colors vermells i negres, amb abundància de miralls i cortinatges. Vaig llegir que està realitzada per un famós decorador del país. Bé hi ha gustos per a tot.

La ciutat és de fàcil accés per anar d'un lloc a l'altre: caminant, en tramvia o en bicicleta. Nosaltres sobretot vam caminar. També vàrem fer servir el tramvia en dues ocasions i per anar i tornar de l'aeroport, que està a divuit quilòmetres, el tren a l'anada i el taxi a la tornada. Amb la bicicleta, el vehicle més utilitzat en aquest país, no ens hi vam atrevir. Ni ha a milers, estan aparcades a tot arreu, et surten de tots costats i has d'anar en compte a deixar el seu carril lliure perquè circulen a tota velocitat.

Els recorreguts pels seus carrers són deliciosos. Les cases, totes dels mateix tipus, no gaire altes, amb moltes finestres per atraure la llum de dia i les mirades dels vianants de nit. Els acabaments, però, són tots diferents, una mica inclinades endavant i amb una grossa biga col·locada al final per tal de poder introduir les mercaderies de la part baixa a les golfes, en cas d'inundació i que aquestes no toquessin a la façana.

Passejar, tot vorejant ponts i canals de noms impronunciables, és el millor que es pot fer. Veure les cases reflectides a l'aigua, amb els arbres sense fulles que et deixen contemplar tota la seva varietat de colors. Contemplar els aparadors de la infinitat de llibreries, antiquaris i botigues d'art. Mirar, com ja he dit, l'interior de les vivendes, sobretot les sales d'estar amb les seves magnífiques biblioteques. I admirar que hi hagi gent que pugui viure dins les barcasses situades dins els canals, unes 2.500, i segons sembla amb totes les comoditats.

Vàrem caminar molt, com sempre que es visita una ciutat. Al final t'aprens els recorreguts i et vas situant. I quan ja saps a on vas, ja és el dia de marxar.