Històries de Vida. Vila-seca/Bruguerol

Ja fa un temps vaig escriure en aquest blog un article del nou repte que ens havia proposat  l’Arxiu de Palafrugell  sobre la realització del segon volum de “Històries de Vida” dedicada als barris de la vila. En aquest cas els de Vila-seca/Bruguerol.

Aquesta col·lecció té com a objectiu reconstruir i preservar, a través de la memòria oral i personal dels seus habitants, la història col·lectiva dels barris de Palafrugell.

Després de la presentació de “Els noms dels carrers de Palafrugell”, volum número 23 de la col·lecció “Quaderns de Palafrugell”,  i per tal de que no ens rovelléssim com a voluntaris jubilats,  la Conxa Sauri ens va fer aquest oferiment  a en Lluís Maimí, l’autor de les fotos, i a mi mateix, l’autor del text.

Fotograma de l'audiovisual

Basant-nos en el primer volum sobre els barris de La Sauleda/Carrer Ample que es va presentar el 1914, vam portar a terme l’encàrrec juntament amb en Carles Martí. Ens vam repartir la feina segons l’especialitat de cadascú: Les fotografies han estat cosa d’en Lluís i la filmació del vídeo i realització del CD d'en Carles. De la coordinació, l’elecció dels entrevistats i les entrevistes, amb la col·laboració de tots tres,  me’n vaig fer càrrec jo.

El llibre recull una selecció de frases de les 25 entrevistes realitzades, així com el retrat dels protagonistes i fotografies de diferents èpoques, dels seus àlbums familiars. A l’audiovisual, també disponible a Internet (pandora.palafrugell.cat) trobem les converses mantingudes amb els veïns, on han anat desgranant les seves memòries personals.

                                                                            (Diari de Girona)

La presentació es va dur a terme en el marc de “Flors i Violes”, al Centre Fraternal, el passat dissabte dia 30 d’abril.

La loteria

Moltes vegades val més callar i no fer promeses. Ara fa prop de set anys que em vaig prometre que no jugaria mai més a cap loteria, a arrel de sortir força ben parat d’un ictus que em va sobrevenir mentre sopava, davant del mar a Calella, tot celebrant l’aniversari de casament.  Vaig considerar que la rifa ja m’havia tocat al sortir força ben parat d’aquest greu incident .

M’explico. Feia molts anys que, setmanalment, era l’encarregat de fer, dins un grup de persones,  apostes a la Primitiva, recollir els diners per pagar-les i si hi havia algun guany organitzar  l’àpat corresponent entre tots els apostadors per trobar-nos i celebrar-ho. Com que els resultats eren molt minsos, solíem completar-los amb les quantitats corresponents entre tots els socis.

La història va començar entre els que treballàvem al col·legi Garbí; tot i el canvi de nom pel de Prats de la Carrera per mi sempre serà el Garbí. I va anar continuant, mentre la gent ens anàvem dispersant i els més grans ens anàvem jubilant. Per la meva part jo també jugava, amb molt de seny, a altres sortejos que anaven sortint, així com comprant participacions del de Nadal, ja que molta gent me n’oferia i no gosava dir que no.

Heu sentit dir alguna vegada: “Et penses senyar i et treus els ulls”, quan les coses et surten al revés? Això és el que m’ha passat a mi. Des de l’ictus, que no he acceptat participar en cap dels sortejos i rifes que es fan arreu d’aquest país i de l’altre. Però les coses no han anat com esperava.

He complert la promesa. No he jugat més a les loteries en les que et poden tocar pocs o molts diners, però les altres, les negatives, ja m’han tocat dues vegades més,  ara fa poc la última. Penso que és més prudent no fer promeses que no saps com et sortiran.

De totes maneres, crec que és millor no capficar-se i adaptar-se al que ens vagi succeint amb la millor cara i amb el major optimisme.

Diada de Sant Jordi

Amb aquesta rosa, la primera del nostre jardí, que s’ha obert precisament avui, i amb aquest versos d’en Joan Manuel Serrat, bon Sant Jordi a tothom!

“I per Sant Jordi ell li compra una rosa,

embolicada amb paper de plata.

I per Sant Jordi ell li compra una rosa,

mai no ha oblidat aquesta data... “

“I pels carrers s’han perdut els amants.

No tenen por, no tenen pressa.

I pels carrers s’han perdut els amants,

amb una flor i la seva tendresa...”

Almeria (i II)

La cova de Nerja

Després de passejar-nos amunt i avall i havent-me reconciliat amb Almeria vam decidir fer dues incursions a dues poblacions pertanyents a altres províncies a les que sempre havia desitjat fer-hi una ullada, concretament a Nerja, província de Màlaga i a Guadix, província de Granada.

Nerja

Molta gent del nostre grup va decidir anar a les dues capitals, però el temps disponible i tot el que ens oferien aquestes ciutats eren incompatibles i vam optar per deixar la visita per un altre moment. Per altra part ja hi havíem estat en altres ocasions.

Des del Balcó d'Europa

Primer vam anar a Nerja amb visita obligada a la famosa cova. És impressionant, l’amplitud i l’alçada de les sales et situen dins una gran catedral prehistòrica amb les estalactites i estalagmites a mode de grans columnes que amb la il·luminació adequada creen uns efectes canviants a cada passa.

Vam enviar uns WhatsApp als nostres fills tot recordant  “Verano azul”, sèrie que van poder veure en la seva infantesa (1981),  amb una fotografia nostra; ells ens en van enviar  una altre amb les fotografies dels protagonistes dins la cova i amb les comparacions i brometes corresponents.

Al final del passeig és on vam dinar

El “Balcó d’Europa”, ja dins la població, construït on anteriorment s’assentava la fortalesa destruïda durant la guerra de la Independència és mereix una visita. Situat sobre una ampla avinguda que acaba amb una plaça circular, es domina una gran panoràmica de tota la costa de Nerja i d’una gran extensió d’aigua  que atrau totes les mirades.   

Sota un cel clar, amb un sol magnífic i un ventet fred, però suau, vam dinar a l’aire lliure, no gaire lluny d’aquesta meravella.

 A la tornada i tot resseguint la costa, parant-nos de tant en tant per fotografiar el paisatge,  ens vam aturar a Almuñécar. La ventada que es va girar ens va fer agafar aviat el camí de tornada.

A Guadix hi vam anar amb dues intencions: visitar la catedral i les “casas-cueva”. Totes dues van quedar satisfetes. La Catedral, barroca, és impressionant, un no se l’espera en una ciutat relativament petita; les seves tres façanes i tot l’interior mereixen dedicar-hi una bona estona.

Des d’allà un trenet ens va dur fins a les anomenades “casa-cueva” per estar excavades o cobertes de terra després de la seva construcció. Normalment tan sols tenen una obertura de sortida i les portes interiors estan substituïdes per cortines. Poden tenir totes les comoditats d’una casa moderna i conserven una temperatura constant al voltant dels 20º, estiu i hivern.

Interior d'una casa-cova senzilla

Una passejada per Almeria, la capital, i unes quantes més per Roquetas, sobretot pel seu passeig, van completar la nostra estada a les terres del sud-est  de la península.

Barri de les cases cova

Almeria (Reconciliació) (I)

Cabo de Gata

L’últim viatge amb l’Imserso ha servit per reconciliar-me amb les terres d’Almeria. En un llunyà 1963 vaig passar tres mesos en el campament militar de Viator per dedicar-los al “servicio de la patria” com a pas previ a la travessia de l’Estret de Gibraltar en direcció a Melilla com a destí definitiu. M’havia promès no tornar a cap dels dos llocs i he complert aquesta promesa: he anat a terres d’Ameria, però no he trepitjat l’antic campament, ara en mans de La Legión, i possible motiu d’una de les excursions que s’oferien.

Cabo de Gata

El paisatge d’Almeria em va sorprendre desagradablement si em limito a les primeres impressions i segurament influït pels antics records; però de mica en mica i a base de fer km., amunt i avall, la meva impressió es va anar dulcificant i acceptant que era un paisatge diferent, al que no estem acostumats.

El "cabo de Gata", tot i l’aspror de les seves roques, com a la majoria de caps marins que he visitat ofereix un bon espectacle, però res a veure amb el cap Sant Vicente, el cap Nord, la Punta Nati a Menorca o el nostre cap de Creus.

Diumenge de Rams a
"Las Salinas del Cabo de Gata"

Les Alpujarras d’Almeria ja ofereixen un altre tipus de paisatge, amb més espais verds i sobretot els pobles enfilats a les ondulacions de les seves muntanyes. Tot mirant el mapa ens vam proposar arribar fins a Ohanes després d’alguns km.de corbes i al mirador de Canjáyar, una mica més amunt, per tenir una bona perspectiva d’aquest poble i de bona part del territori.

Des de Mojàcar

Ens van sorprendre els poblets de Mojácar i de Níjar d’una blancor espaterrant i  amb uns carrers que et feien dir “si senyor” a l’hora d’enfilar-t’hi; es veu que els seus veïns, com els de molts altres, estan obligats a “encalarlos” almenys una vegada a l’any.  Val la pena perdre’s pels seus carrers, carrerons  més aviat, tot admirant els paisatges situats als seus peus.

Des de l'Atalaya, a Níjar

Encara que tinguin un gran valor  pel desenvolupament econòmicde la província, no em van agradar gens les grans extensions del que en diuen “mar de plàstico”, els hivernacles que forneixen de productes hortícoles a  bona part d’Europa. Passar amb el cotxe per carreteretes flanquejades per aquest tipus de construccions, que la majoria semblen més aviat precàries, fins i tot és depriment.

Paisatge de Las Alpujarras

Mínima part del gran "Mar de plàstico" (www.google-earth.es)