dijous, 20 de juny del 2013

Una imatge, un poema, una cançó ...(007)

 A l'altre costat del camí on pasturaven l'euga i el poltre acabat de nèixer una estelada voleiava al ritme del vent que bufava en aquells moments. Amb el primer pla del camp de blat a punt de segar vaig pensar immediatament en "Els segadors".



Catalunya, triomfant,
tornarà a ser rica i plena!
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba!


Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!


Ara és hora, segadors!
Ara és hora d'estar alerta!
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines!


Bon cop de falç!

Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!


Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya:
com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes!


Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!


dimarts, 18 de juny del 2013

Ha nascut un poltre

Com moltes altres  tardes he sortit a caminar.En un dels meus recorreguts habituals passo pel davant de dos prats on sol haver-hi cavalls pasturant; acostumo a parar-m'hi per observar-los i si s'escau fer-los alguna fotografia. Avui m'he aturat perqué una de les eugues estava a prop de la tanca, però no he notat res de  diferent dels altres dies. 



He seguit el meu camí i quan he tornat he trobat quatre o cinc cotxes parats davant del prat; els seus ocupants estaven drets prop de la tanca i amb els mòbils a les mans. Estaven filmant l'euga que jo havia mirat abans i als seus peus un poltre acabat de neixer. Per pocs minuts no he pogut veure i fotografiar el seu naixament.






He esperat una estona per veure'l quan s'aixecava, però era massa aviat i el poltre no tenia prou força. Com que passava el temps i no es movia he seguit el meu camí.




 A la tornada tenia previst seguir una altra ruta, però m'hi he repensat i he decidit tornar a passar pel davant del prat amb l'euga i el poltre acabat de néixer. 




M'he esperat una estona però tot i fer molts esforços el petit cavall no ha pogut aixecar-se. Fosquejava i les fotografies amb el zoom i sense trípode no sortien prou clares; he decidit marxar pensant que els trobaria una altra estona quan passés per allà. Potser ja no els veuré més perquè l'herba del prat s'esta acabant i a lo millor el propietari ja els haurà canviat lloc.


Al cap de quaranta-vuit hores del part he tornat a passar pel davant d'aquest prat per poder veure el petit poltre i la seva mare. Com es pot comprovar l'aspecte d'una i l'altre són ben diferents








Una imatge, un poema, una cançó... (006)

Una de les plantes silvestres que més m'agraden és el roser de bardissa . Ara estan en plena floració i les seves flors captiven per la seva bellessa i senzillesa, tal com es pot veure en aquesta imatge copsada en una de les meves últimes caminades. El poema es del poeta alemany Goethe (1741-1822) (traducció de Joaquim Pena) i fou musicat per H.Werner (1800-1833) i també per F.Schubert (1797-1828); la cançó és interpretada per la majoria de corals del nostre país; tot i que en ella  és parla d'una "rosa,roja flor" la que mostra la fotografia és una varietat blanca  de la mateixa.


                                                         
Rosa de bardissa


Una rosa el nin trobà,
rosa de bardissa,
fresca i tendra el va encisar
i ell bo i ple de goig anà
vers la flor que l'encisà,

rosa, rosa, roja flor,
rosa de bardissa.

Diu el nin jo et trencaré
rosa de bardissa
diu la flor jo et punxaré
perqué t'en recordis bé
car jo soc punxadissa,

rosa, rosa, roja flor,
rosa de bardissa.

Ell esquerp la va trencar,
rosa de bardissa,
més la flor el va punxar
i ell de bo de bo plorà
car n'era punxadissa,

rosa, rosa, roja flor,
rosa de bardissa.
                                                
                                                                J.W.Goethe








dilluns, 17 de juny del 2013

Barcelona (Teatre Nacional de Catalunya)



 
Fa pocs dies vam poder assistir a la representació de “Barcelona” al Teatre Nacional. En aquesta obra, Núria i Elena, dues amigues separades per la guerra, es retroben sota l’amenaça de les bombes a Barcelona de 1938. Les dues amigues són  Emma Vilarasau i Míriam Iscla. Els altres actors i actrius que les acompanyen són Jordi Banacolocha, Anna Moliner, Pep Planas, Pepa López, Carlos Cuevas i Ramon Carreras, tots ells molt populars per  diferents series de TV3. Totes les interpretacions estan molt aconseguides, especialment les de les dues protagonistes.


L’Elena és una cantant que se’n va del país quan esclata la guerra civil i la Miriam, que després de quedar-se  vídua i amb dos fills, prefereix resistir a casa i portar el timó de la família. El seu retrobament és el que desencadena tots els conflictes sota l’esclat de les bombes. 


  Segons paraules de Pere Riera, autor i director de “Barcelona”: “Aquesta obra és un acte d’amor. D’amor a una època, a una gent, a una ciutat prodigiosa. A un temps que hauria pogut ser el preludi d’un temps encara millor: més ple de llibres, d’escoles, de música i de llibertat... la nostra ciutat era -ja aleshores- la insígnia, l’estendard de les llibertats, del progrés, de l’esperança. Ens la van ferir, ens la van foradar, van assassinar milers d’homes, dones i nens innocents. Volien aniquilar la bella i robusta ciutat dels prodigis. Però no ho van aconseguir... és un acte de reconeixement  a tots aquells que van viure i somriure quan el cel va omplir-se de voltors durant aquells anys de ràbia; aquells que sota les bombes van estripar els carnets i van fer pinya per construir la xarxa de refugis més grans del món; aquells que potser no van tenir mai cap carnet i que compartien una única militància: la de ser catalans, treballadors, lliures i resistents”.


Ens va agradar molt i recomanem l’assistència a l’espectacle, encara que sembla que falta poc perquè “Barcelona” es deixi de representar, almenys en aquesta ocasió.


dilluns, 10 de juny del 2013

Una imatge, un poema, una cançó... (005)

Aquest any el nostre cirerer donara pocs fruits. Quan ja estava en plena floració una forta ventada va fer caure quasi  totes les flors, aquestes que podem veure en la fotografia. Per conformar-nos una mica, mentre les mirem, escoltarem els versos d'en Joan Manuel Serrat o menjarem les cireres que anirem a comprar al mercat.



                                                        Sota un cirerer florit
                                      murmuri d'abells,
                                      murmuri d'abelles.
                                      sota un cirerer florit
                                      murmuri d'abells
                                      que m'adormí.

                                                                                                            Joan Manuel Serrat