Raimon

Imatges d'internet del recital d'ahir

En determinats moments l’últim concert d’en Raimon al Palau, que ens va oferir TV3, em vaig emocionar, sobretot els que feien referència als seus primers anys, finals dels ’50 i principis dels ‘60 quan va començar a donar-se a conèixer.

Un dia qualsevol, d’aquells anys, estava “estudiant” a l’eixida de casa meva, a Galliners, amb la radio a tot gas, escoltant ràdio Figueres, acabada d’estrenar. Les notes de “Al vent” van sonar per sobre les teulades del poble; a partir d’aquell moment van ser un himne per mi.

Primer disc d'en Raimon

En aquells temps era difícil escoltar cançons en català, fins que no va arribar Radioscope, a EAJ1 Radio Barcelona de la mà de Salvador Escamilla. I ni parlar-ne de poder comprar-me algun disc per poder “alimentar” el tocadiscos que m’havia pogut finançar gràcies als diners guanyats anant a fer veremes al sud de França.

La primera vegada que vaig sentir en Raimon va ser al “Palacio de los Deportes de Barcelona” i més tard al Teatre Victòria de Palafrugell, ara Teatre Municipal. No en recordo els anys en concret, però si l’ambient que es creava al seu voltant tot corejant les cançons enmig dels crits de protesta que sempre envoltaven les seves actuacions.

El primer LP que em vaig poder comprar

Continuaré escoltant i gaudint de les cançons d’en Raimon, sobretot ara que és tan fàcil connectar amb les diferents plataformes que ens les ofereixen en la seva totalitat.