L’altre dia tot mirant una tertúlia a la TV en la que es
parlava de les utilitats del mòbil i de l’ús que se’n feia, em vaig adonar que
algunes vegades m’havia ajudat a sortir d’algun contratemps. Tot i no ser
persona massa dependent d’aquests artefactes, he de reconèixer que de mica en mica i per diversos motius em
veig embolicat amb el seu us, sobretot des de la implantació del Whatsaap.
D’entre totes les vegades que he tingut la sort de
portar-lo a la butxaca puc explicar la d’un rescat que va tenir lloc a la Vall
de Núria pel maig d’ara farà vuit anys. Havíem anat a passar-hi uns dies per
celebrar que “Els Matiners” (quatre “joves” d’entre 63 i 72 anys) havíem
arribat als 10.000 km. tot caminant pel Baix Empordà i especialment per totes les
Gavarres.
Com és natural havíem programat un parell d’excursions. La
primera que vam emprendre va ser la d’encaminar-nos en direcció al refugi de Coma
de Vaca, pel Camí dels Enginyers amb la intenció d’arribar a Queralbs i agafar
el cremallera que ens tornaria a Núria abans del vespre per trobar-nos amb tres
de les quatre dones que ens esperaven; la quarta venia amb nosaltres.
Alguns trams del camí eren una mica dificultosos, però
tot i haver d’agafar-nos amb cordes els vam superar amb facilitat. Quan vam
arribar al refugi, ens pensàvem refer-nos prenent alguna cosa calenta, tot i
que no feia fred, però el vam trobar tancat. Vam continuar el camí i al acabar
de travessar el riu Freser va començar a ploure.
Amb el nerviosisme no trobàvem l’enllaç amb el camí de
baixada a Queralbs; vam trucar, amb el
mòbil, al 112 per tal de demanar informació
concreta sobre a quin punt havíem d’agafar-lo, per seguir a partir del punt on ens trobàvem. No estàvem espantats,
però al fer-nos algunes preguntes i veure la nostres edats ens van dir que no
ens moguéssim, que vindrien a rescatar-nos; llavors si que ens vam espantar...
]]>
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada