Què es pot fer a Girona una tarda de dilluns, a l'hivern?

Hivern a la Rambla

Tarda de dilluns. Vaig  acompanyar la meva dona al dentista. En previsió de l’estona que m’hauria d’esperar i que calculàvem, més o menys, en una hora em vaig emportar el diari del dia, que encara el tenia per estrenar. Quan ja acabava de llegir els articles que més m’interessaven, havia passat una hora. S’obre la porta de la sala d’espera i em comuniquen que el que s’ha de fer s’allargarà unes tres hores, o sigui fins a les vuit del vespre.

Normalment hi va la meva dona sola, però aquell dia vaig pensar que li agradaria que l’acompanyés i després podríem anar a prendre alguna cosa. Anar a cal dentista sempre és una sorpresa i després de tantes hores es suposa que la sorpresa de la factura encara ho serà més. Vam parlar-ne tots dos i vàrem decidir que  s’havia de fer el que tocava i jo ja me les empescaria per emplenar aquelles hores.

Girona, ja és maca per si mateixa, però volia fer alguna cosa més, sobretot en una tarda freda i plujosa. Primera sorpresa: vaig buscar l’agenda del dia al diari i a Girona no es feia res de res que valgués la pena o mereixés mínimament la meva atenció. Vaig pensar algunes opcions: Anar al Museu del Cinema; feia temps que no hi havia estat i sempre s’hi troben noves exposicions, a més de repassar la magnífica col·lecció de Tomàs Malloll, persona que havíem conegut personalment quan la tenia a Torroella de Fluvià . M’acosto a la plaça del Mercadal  i  trobo el Museu tancat.

Posats en el tema, amb tres hores també podria tenir temps d’anar al cinema, s’hi hi havia alguna pel·lícula interessant digna de veure; les onze sales dels multi cines on vaig anar, tancades i barrades. 

Vaig pensar que potser alguna sala d’exposicions podria oferir-me alguna cosa interessant. No vaig saber trobar-ne cap d’oberta que m’atragués almenys una miqueta. Se’m va acudir que potser a la “Fontana d’or”, al carrer Ciutadans, i ara “Caixa Forum”, però només hi havia una oferta de “tallers” que, ni m’interessaven, ni es feien en aquelles hores. Anar a visitar edificis històrics de la ciutat, ja ho havia fet a “Girona temps de flors” i probablement ho tornaré a fer d’aquí a pocs mesos.

També vaig pensar de passar l’estona anant als macro-establiments comercials de la carretera de Barcelona. Però ni tenia res per comprar ni tenia ganes d’agafar el cotxe.

Mentrestant anava passant el temps, que és el que m’interessava. Durant el meu trajecte d’un cap a l’altre de la ciutat, m’anava aturant davant els aparadors que podien cridar-me  l’atenció; al ser la majoria de roba femenina aviat vaig tenir la feina enllestida. Vaig entrar en una botiga de bricolatge i coses de la casa on sempre pots trobar idees interessants si t’agraden aquests temes i, res de res.  Les llibreries es van emportar la major part del meu temps de badoqueria, a fi de veure les novetats i comprovar si  ja n’havia llegit alguna; fins i tot vaig trobar i comprar un  llibre pel meu net petit que farà tres anys d’aquí a pocs dies.

Al final, després de tant caminar, em sentia una mica fluix, i em vaig decidir per  anar a prendre una xocolata calenta amb melindros a un establiment de la plaça del vi, que se’m va posar d’allò més bé. Encara em va sobrar mitja hora.