Ollers-Baldiri Reixac

Ollers és un els dotze pobles que conformen l’ajuntament de Vilademuls, a la comarca del Pla de l’Estany. Feia molts anys que no hi havia estat i en tenia un record molt llunyà, de quan a la meva infantesa la mare hi  feia de cuinera per la festa major. Anava a una masia important del poble, a Can Gimbernat.  Com que eren mig parents nostres i els pares de la mestressa vivien al mateix carrer que nosaltres, a Galliners, també em convidaven a mi; fins hi tot mi quedava a dormir. La mare hi anava de bon matí o fins i tot a la vigília; el camí transcorria per corriols i rierols i per tal de què no em perdés, igual que als contes,  em deixava senyals amb pedres, troncs i branques trencades.

Plaça de l'església de Sant Martí, a la que no es pot accedir.

Era tot una aventura. La filla de la casa estudiava a fora de la contrada, suposo que a Girona, i tenia gran quantitat  de llibres i revistes infantils; allò era una delícia. La seva mare, la Montserrat, era mestra i havia procurat que no li’n faltessin. El seu pare, en Desideri, em portava a colli bé un cop acabats el ball i les sardanes que es feien al davant de l’església quan ja era ben fosc. L’endemà, al matí, la mare i jo tornàvem a Galliners pels mateixos camins, però sense la por de perdrem.

El segon record important es concentra en Mossèn Baldiri Reixac i Carbó, un pedagog i religiós que nascut a Bell-lloc d’Aro, va fer de rector i mestre a Ollers de 1730 al 1781. El 1749 publicà "Instruccions per l’ensenyança de minyons", un compendi universal propi de la Il·lustració. El llibre inclou una enciclopèdia, diccionaris i gramàtiques, un tractat de pedagogia i un manual d'instruccions de temes diversos. Defensava que els nois i noies havien d'aprendre cinc llengües, per aquest ordre: català, llatí, castellà, francès i italià.  Quan estudiava per mestre me’l varen mig anomenar, però llavors es parlava més de l’andalús Padre Manjon, per raons obvies.

Placa dedicada a Mn. Baldiri Reixac

A partir de 1978 la Fundació Carulla atorga anualment uns premis a escoles, mestres i alumnes que duen el seu nom: els Premis Baldiri i Reixac. La meva classe hi va participar amb un conjunt de comptes originals, il·lustrats pels propis alumnes, que va guanyar a la categoria reservada als alumnes. Amb un grup d’ells i els seus pares vam anar-lo a recollir a l’Espluga de Francolí.

Ermita de Sant Sebastià, a l'entrada del poble.

I ara, al cap dels anys, he tornat a Ollers, a quatre passes del meu poble i que des de la meva primera infantesa, mai havia tornat a visitar.Volia explicar com era aquest petit poble disseminat, amb només 36 habitants el 1993, però els records han estat més forts que la informació, que es pot trobar al llibre “VILADEMULS, un municipi amb personalitat pròpia” degut a Mn. Joan Marquès Suriñac, rector durant uns anys de Galliners i d'altres pobles del municipi de Vilademuls i “culpable” de què tant  la meva dona com  jo ens afinquéssim  a Palafrugell  quan ell dirigia el Col·legi Garbí, ara Prats de la Carrera,  a mitjans anys 60.