Sopar, llibres i records

Menú del sopar

A “la Xefla”, la societat cultural i gastronòmica a la qual pertanyem, es va dur a terme el sopar número 275 de la seva llarga trajectòria. Aquesta vegada ens va obrir les seves portes el Restaurant “Cap Roig”. Un restaurant molt particular que forma part dels estudis del mòdul de cuina  de l’IES Baix Empordà de Palafrugell, on es formen els futurs cuiners i servidors de sala dels establiments de restauració del nostre entorn.

Com en tots els àpats de la Societat s’acaba amb la col·laboració d’algun destacat personatge que ens ofereix el seu punt de vista sobre el tema que ell mateix a escollit o que li han proposat els organitzadors de l’acte. Aquesta vegada ha estat el conegut periodista i escriptor Rafel Nadal que ens ha vingut a parlar dels seus èxits literaris dels últims anys. El tema de la seva xerrada vol sintetitzar els tres títols que ha publicat:"De quan els Mandarins eren feliços i bevien xampany..." ("Els Mandarins" - 2011), "Quan érem feliços" - 2012) i "Quan en dèiem  xampany" - 2013).

 

Rafel Nadal signant llibres

Com sempre el sopar que ens van oferir els professors i alumnes de l’IES Baix Empordà va ser excel·lent i les paraules que ens va dirigir en Rafel Nadal van seguir la mateixa línia. De dos dels seus llibres ja n’he parlat en altres ocasions en aquest blog, però “Els mandarins” encara no l’havia llegit. Aquesta podria ser la sinopsi del llibre: “Des de la seva posició privilegiada de periodista i director d'un dels diaris més importants de Catalunya, Rafel Nadal ha tingut accés a moments íntims i reveladors d'algunes personalitats de l'àmbit polític, empresarial i cultural de dins i fora de Catalunya. Els mandarins és, doncs, la seva visió personal d'unes figures poderoses amb qui ha passat estones llargues i intenses. Des de presidents de la Generalitat fins a polítics que mouen els fils a l'ombra, passant per empresaris destacats o membres de la família reial espanyola”.

Al llegir-lo em va agradar sobretot el capítol titulat “La llibertat” dedicat a l’escriptor egipci Naguib Mahfuz, premi Nobel 1988 . Em va agradar sobretot pels records que em va despertar quan fa referència a un café de El Caire situat en un carreró del mercat Khan el-Kalili. Tal com el descriu Rafel Nadal “està decorat amb l’àmpades de cristall i miralls de fusta treballada, que cobreixen totes les parets i per això se’l coneix com “el cafè dels miralls”. Era el preferit de mahfuz, que hi tenia una taula reservada cada tarda. Allà hi prenia te i hi escrivia: el manuscrit sencer d’El carreró dels miracles va ser redactat en aquella taula. I jo portava el desig gens secret de seure en una taula propera i observar-lo mentre escrivia...”

Penent el te al "cafè dels miralls"

 

En la nostra estada a El Caire, finals de 2003, també ens vam dirigir a aquest café , am el desig, no, per desgràcia, de trobar-nos amb Naguih Mahfuz, assassinat el 1994 per dos fonamentalistes a la porta de casa seva, sinó tan sols de prendre un té en una d’aquelles taules, a prop d’on  ell escrivia. Desig que si vam poder dur a terme, tot reposant de les llargues caminades pels estrets carrers del Khan el-Kalili .

 

El Caire, Khan el-Kalili (28/12/2003)