Sopar, llibres i records

Menú del sopar

A “la Xefla”, la societat cultural i gastronòmica a la qual pertanyem, es va dur a terme el sopar número 275 de la seva llarga trajectòria. Aquesta vegada ens va obrir les seves portes el Restaurant “Cap Roig”. Un restaurant molt particular que forma part dels estudis del mòdul de cuina  de l’IES Baix Empordà de Palafrugell, on es formen els futurs cuiners i servidors de sala dels establiments de restauració del nostre entorn.

Com en tots els àpats de la Societat s’acaba amb la col·laboració d’algun destacat personatge que ens ofereix el seu punt de vista sobre el tema que ell mateix a escollit o que li han proposat els organitzadors de l’acte. Aquesta vegada ha estat el conegut periodista i escriptor Rafel Nadal que ens ha vingut a parlar dels seus èxits literaris dels últims anys. El tema de la seva xerrada vol sintetitzar els tres títols que ha publicat:"De quan els Mandarins eren feliços i bevien xampany..." ("Els Mandarins" - 2011), "Quan érem feliços" - 2012) i "Quan en dèiem  xampany" - 2013).

 

Rafel Nadal signant llibres

Com sempre el sopar que ens van oferir els professors i alumnes de l’IES Baix Empordà va ser excel·lent i les paraules que ens va dirigir en Rafel Nadal van seguir la mateixa línia. De dos dels seus llibres ja n’he parlat en altres ocasions en aquest blog, però “Els mandarins” encara no l’havia llegit. Aquesta podria ser la sinopsi del llibre: “Des de la seva posició privilegiada de periodista i director d'un dels diaris més importants de Catalunya, Rafel Nadal ha tingut accés a moments íntims i reveladors d'algunes personalitats de l'àmbit polític, empresarial i cultural de dins i fora de Catalunya. Els mandarins és, doncs, la seva visió personal d'unes figures poderoses amb qui ha passat estones llargues i intenses. Des de presidents de la Generalitat fins a polítics que mouen els fils a l'ombra, passant per empresaris destacats o membres de la família reial espanyola”.

Al llegir-lo em va agradar sobretot el capítol titulat “La llibertat” dedicat a l’escriptor egipci Naguib Mahfuz, premi Nobel 1988 . Em va agradar sobretot pels records que em va despertar quan fa referència a un café de El Caire situat en un carreró del mercat Khan el-Kalili. Tal com el descriu Rafel Nadal “està decorat amb l’àmpades de cristall i miralls de fusta treballada, que cobreixen totes les parets i per això se’l coneix com “el cafè dels miralls”. Era el preferit de mahfuz, que hi tenia una taula reservada cada tarda. Allà hi prenia te i hi escrivia: el manuscrit sencer d’El carreró dels miracles va ser redactat en aquella taula. I jo portava el desig gens secret de seure en una taula propera i observar-lo mentre escrivia...”

Penent el te al "cafè dels miralls"

 

En la nostra estada a El Caire, finals de 2003, també ens vam dirigir a aquest café , am el desig, no, per desgràcia, de trobar-nos amb Naguih Mahfuz, assassinat el 1994 per dos fonamentalistes a la porta de casa seva, sinó tan sols de prendre un té en una d’aquelles taules, a prop d’on  ell escrivia. Desig que si vam poder dur a terme, tot reposant de les llargues caminades pels estrets carrers del Khan el-Kalili .

 

El Caire, Khan el-Kalili (28/12/2003)

Perdre el nord, un simbolisme dels nostres temps.

perdre el nord:  Perdre l’orientació, deixar de veure clar el que cal fer. També es pot dir: perdre la carta de navegar, anar a la deriva, perdre l'esma, anar de mal en pitjor... 

L'Est, el Sud i l'Oest encara hi són.

Una simple mirada a la plaça del davant de l'església d'Esclanyà anomenada "Plaça de la Constitució" m'ha fet donar compte que podia reflectir perfectament el moment pel que estem passant. Primer es veu la placa amb la denominació corresponent i després mirant a terra et trobes una rosa dels vents que ressalta perfectament al mig d'un cercle de rierencs i més enllà amb l'enrajolat de la plaça. A sota de la placa hi ha un banc de pedra per reposar i poder contemplar la direcció dels quatre punts cardinals. I a qui ve el simbolisme: del lloc on em trobo. Primer de tot estic assegut d'esquenes a la Constitució i després m'adono que de les quatre lletres que senyalen els quatre punts cardinals, n'hi falta una, la N de nord, que algú ha arrencat, qui sap perquè...

Però el Nord s'ha perdut.

Aquestes imatges es podrien trobar a qualsevol altre lloc i cadascú pot treure'n les conclusions que vulgui.

Una imatge, un poema, una cançó ... (019)

No me'n puc estar. Quan  els primers dies de febrer surto a passejar  he de  fotografiar  algun dels atmetllers que floreixen pels camins, per les marjades, i al costat de moltes cases i places. Tampoc puc deixar d'acompanyar la imatge amb la millor poesia que s'ha escrit sobre a quest arbre: "L'ametller" de Joan Maragall.

L'ametller

A mig aire de la serra

veig un ametller florit.

Déu te guard, bandera blanca,

dies ha que t'he delit!

Ets la pau que s'anuncia

entre el sol, núvols i vents...

No ets encara el millor temps

però en tens tota l'alegria.

Joan Maragall

Noms d'espais públics duplicats a Palafrugell

Fa pocs dies en un reportatge al telenotícies de TV3 es va passar un reportatge sobre els noms repetits al Nomenclàtor de Barcelona. Molta gent segur que ni s’hi va fixar o en va fer poc cas. Jo, que tinc certa sensibilitat cap aquest tema, degut a les col·laboracions amb l’Arxiu Municipal de Palafrugell, des de fa força temps, hi vaig parar molta atenció; nosaltres també tenim espais públics  amb noms repetits al nostre municipi: places,  carrers, rondes i avingudes que tenen la mateixa denominació. 

 

Són aquests:

Carrer i ronda de Vila-seca, al barri del mateix nom, a la Vila. Un a continuació de l'altre.

-  Passeig  i passatge de Migdia, a la Vila       

-  Carrer del Coral i Ronda del Coral, al centre i a les afores de Llafranc.       

-  Plaça de Sant Pere a Calella i carrer de Sant Pere a Palafrugell.    

-  Plaça de l'Església a Palafrugell, a Llafranc i a Calella (Plaça de l'Església de Calella)      

-  Carrer de les Escoles, a la Vila i a Calella.       

-  Carrer de Lluís companys a Palafrugell i Plaça Lluís Companys a Llofriu.       

-  Avinguda del Mar, entre Palafrugell i Llafranc i Calella (Anomenada popularment l'Autovia)      

-   Carrer de la Punxa i Plaça de la Punxa a La Vila.       

-   Carrer Garbí, a Palagfrugell i Escales de Garbí a Llafranc.     

-   Camí dels Plans i Carrer del Camí dels Plans a la Vila.      

-   Rambla i Carrer de Ramir Deulofeu, un a continuació de l'altre. 
     

 

Petits detalls en els que no ens fixem, però que poden portar a certes confusions quan n’hem de fer algun us en particular. A l’hora de posar noms i amb la quantitat que ni ha per posar, no seria més fàcil buscar-ne de diferents per a cada lloc?

Algunes noms de les plaques no corresponen amb els del plànol