Flors i violes passades per aigua

 Part del Claustre de l'Escola Vedruna

Després de la radiant diada de Sant Jordi tothom temia el que podia passar, davant les no gaire optimistes prediccions meteorològiques, el cap de setmana següent, en el que a Palafrugell es celebraven les jornades de “Flors i violes” una festa dedicada a la primavera.

Patis, jardins i carrers de Palafrugell ens van oferir un seguit d’espais amb flors, música, animació infantil, gastronomia, literatura, arts plàstiques..., tot seguint uns itineraris marcats amb un dibuix de pètals blancs que t’indicaven cap on havies de dirigir els teus passos. També les botigues es van unir a la festa amb els aparadors decorats per l’ocasió.

I la predicció es va complir, les flors i violes van quedar deslluïdes pels cels foscos, els xim-xims , els ruixats i l’absència total del sol que dona vida a  totes aquestes manifestacions. Els paraigües i els abrics hivernals, ja quasi endreçats, van tornar sortir al carrer, ja que el fred es va afegir a la festa i es va tornar escampar des de les muntanyes nevades, altre cop. Nosaltres que ens pensàvem que ja teníem un peu  a prop d’un temps d’estiu!

Tot i això el diumenge al matí ens vam decidir a fer un vol per l’itinerari dissenyat pels organitzadors. De les propostes que més ens van engrescar en podem destacar sis, sense desmerèixer totes les altres:

 -L’escola Torres Jonama amb “Font de flors, font de colors”, un espai que tenia com a centre un mandala gegant i els sostres, vidrieres, parets i fruiters del jardí plens de figures i colors.

-L’escola Vedruna amb”Un jardí molt viu”. El claustre ple de flors i animalons que s’escampen per tot l’espai: abelles, marietes, papallones, cucs, escarabats, libèlules... i sobretot unes aranyes que havien teixit unes teranyines que anaven de columna a columna de cada arcada.

-L’entrada de Can Bech. Un espai salvatge amb uns tòtems que presidien l’ambient tribal amb llances, plomes de colors, màscares, escuts... acompanyats dels crits del animals selvàtics i el picar de tam-tams.

-El pati de la Fundació Cuixart.  On, entre tota l’ornamentació de flors, teles i aigua, destacaven tot un seguit de poemes que penjaven dels arbres i de les plantes enfiladisses del jardí. Poemes triats pels visitants d’entre la pila que hi havia sobre la taula del taller del pintor i que cadascú foradava i amb un cordill situava al lloc on més li agradava.

-El Convent dels Carmelites. Allà es podia visitar l’hort i el jardí del convent, que per mi sempre havia estat un misteri, ja que està envoltat d’una paret molt alta que no permetia veure res del seu interior. A la capella, quasi a les fosques, només amb uns llumets que baixaven del sostre i que il·luminaven unes petites fades  abillades amb parts diverses d’elements vegetals, escrits en unes etiquetes que penjaven al seu costat.

-I per acabar, la “Botiga Magda de detalls florals i complements”. On entre tots els elements que, amb molt bon gust, com de costum decoraven l’espai, destacava un gran pastís floral per celebrar els 25 anys de l’establiment. Tot acompanyat d’un còctel de cava que oferia la propietària.

Si al fer les visites ensopegàvem amb l’actuació d’un grup musical, nosaltres vam coincidir amb dues de “l’Escola de Música” (mai no fallen en les manifestacions culturals de la vila), tot ajudava a crear un ambient  més d’acord amb la poesia que es respirava de les decoracions de cada lloc.