dimecres, 13 de febrer del 2013

Arengades



                                         "Casco d'arengades". Blog d'Ada Parellada.'Semproniana'
 
Ara que entrem a la Quaresma em venen a la memòria la quantitat d’arengades que havíem menjat en els anys d’escassetat. Les anàvem a comprar a la botiga del poble que les tenien exposades , totes ben posades, amb el seu color rovellat, en unes caixes de fusta , rodones, que anomenàvem “cascos"; encara se’n poden veure en alguns establiments, però la majoria ja es troben envasades al buit.


En menjàvem, sobretot, per esmorzar, berenar o sopar, cuites a la brasa o crues, “a la porta”,  aixafades en el muntant d’una porta després d’haver-les embolicat amb un paper de diari  per tal de desprendre’n l’escata i altres parts no consumibles. Eren delicioses com acompanyament d’una torrada o d’un plat de granussa bullida, tot amanit amb un bon oli, procedent de la collita de l’any.


Les anomenàvem “guàrdies civils”, no sé si per què es menjàvem o es compraven sempre de dues en dues, tal com anaven les parelles del tricorni.

                        Preparació per fer una arengada a la porta. (Blog'la cuina de sempre')


Al marxar de casa per anar a estudiar vaig deixar de consumir-ne i nomes de tant en tant tenia l’oportunitat de tornar-ne a menjar; però o no en tenia a mà,o perquè als altres no els agradaven i feien pudor o, ja en els darrers anys, perquè els metges no et deixen. De tota manera, molts vespres d’hivern, encara sembla que sento la flaire d’un bon “guàrdia civil”  cuit a les brases de la llar i aixeco el porró per acompanyar-lo d’un bon rajolí de vi. Però res de res, una sopeta de verdures, un iogurt i cap a dormir!


El que queda,però, en el nostre costumari, és una gran quantitat de dites i refranys sobre les arengades, com els que fan:


-    Bròquil i arengada, menjar que a tots agrada.

-    Cadascú es tira al foc cap a la seva arengada.

-    Ceba, arengada i cuixa d’oca, la tasta abans els nas que la boca.

     De dues arengades, la llençada fa més profit que la menjada.

-    La figa pelada put a arengada.

     Les arengades són agulles d’enfilar vi.

     Per Quaresma arengades rovellades, mongetws i bacallà    
     Un dia perdius i un altre arengades, perquè es trobin regalades.

-   Val més una arengada damunt del pa que un colom a volar.

-   Valen més arengades amb amor que pollastre amb dolor.

-   Val més ser cap d’arengada que cua de lluç.



Fent comparacions:


-   Eixut com una arengada.

-   Costa menys que una arengada.


O bé formant part de cançons com la  del caga-tió: 


Caga tió,
avellanes i torrons,
no caguis arengades
que són massa salades
,
caga torrons
que són més bons!