Ara que entrem a la Quaresma em venen a la memòria la
quantitat d’arengades que havíem menjat en els anys d’escassetat. Les anàvem a
comprar a la botiga del poble que les tenien exposades , totes ben posades, amb
el seu color rovellat, en unes caixes de fusta , rodones, que anomenàvem “cascos";
encara se’n poden veure en alguns establiments, però la majoria ja es troben
envasades al buit.
En menjàvem, sobretot, per esmorzar, berenar o sopar, cuites
a la brasa o crues, “a la porta”, aixafades en el muntant d’una porta després d’haver-les
embolicat amb un paper de diari per tal
de desprendre’n l’escata i altres parts no consumibles. Eren delicioses com
acompanyament d’una torrada o d’un plat de granussa bullida, tot amanit amb un
bon oli, procedent de la collita de l’any.
Les anomenàvem “guàrdies civils”, no sé si per què es
menjàvem o es compraven sempre de dues en dues, tal com anaven les parelles del
tricorni.
Preparació per fer una arengada a la porta. (Blog'la cuina de sempre')
Al marxar de casa per anar a estudiar vaig deixar de
consumir-ne i nomes de tant en tant tenia l’oportunitat de tornar-ne a menjar; però
o no en tenia a mà,o perquè als altres no els agradaven i feien pudor o, ja en
els darrers anys, perquè els metges no et deixen. De tota manera, molts vespres
d’hivern, encara sembla que sento la flaire d’un bon “guàrdia civil” cuit a les brases de la llar i aixeco el porró
per acompanyar-lo d’un bon rajolí de vi. Però res de res, una sopeta de
verdures, un iogurt i cap a dormir!
El que queda,però, en el nostre costumari, és una gran
quantitat de dites i refranys sobre les arengades, com els que fan:
-
Bròquil
i arengada, menjar que a tots agrada.
- Cadascú
es tira al foc cap a la seva arengada.
- Ceba,
arengada i cuixa d’oca, la tasta abans els nas que la boca.
De
dues arengades, la llençada fa més profit que la menjada.
-
La
figa pelada put a arengada.
Les
arengades són agulles d’enfilar vi.
Per
Quaresma arengades rovellades, mongetws i bacallà
Un
dia perdius i un altre arengades, perquè es trobin regalades.
- Val
més una arengada damunt del pa que un colom a volar.
- Valen
més arengades amb amor que pollastre amb dolor.
- Val
més ser cap d’arengada que cua de lluç.
Fent comparacions:
- Eixut
com una arengada.
- Costa
menys que una arengada.
O bé formant part de cançons com
la del caga-tió:
Caga tió,
avellanes i torrons,
no caguis arengades
que són massa salades,
caga torrons
que són més bons!
avellanes i torrons,
no caguis arengades
que són massa salades,
caga torrons
que són més bons!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada