Un sopar amb conte inclòs

La societat cultural i gastronòmica La Xefla, a la qual pertanyo,  vam celebrar el nostre sopar nadalenc, com cada any, al restaurant Aradi de Platja d’Aro. Un sopar que també va servir d’homenatge a en Jordi Comas, propietari d’aquest local, acabat d’estrenar, junt amb la Carme, la seva esposa i membres tots dos de la societat. Els més de cinquanta assistents a l’àpat vam estar d’acord en comentar l’alegria que tindria en Jordi de veure’ns a tots reunits, un altre cop, a casa seva.

Com a cada sopar, després de degustar les delícies gastronòmiques que ens ofereix el xef, un convidat, triat pels organitzadors, ens explica un fet, una experiència, una activitat ... que pot donar lloc a un animat col·loqui, si s’escau. Aquesta vegada el convidat fou en Pius Pujades, conegut periodista i amic personal de la Carme i en Jordi. Ens va llegir un conte de Nadal escrit especialment per aquesta ocasió, que porta com a títol “No es pot estar per tot” i dedicat com és natural “A la memòria de l’amic Jordi Comas”. El conte acaba així:

“ ... Al cel i a la Terra tot es va aturar. Sonava en el silenci la música de les estrelles. Era el moment. Tot preparat. Els dolors del part, el plor d’un infant, el front suat del pare, la lluna fent el ple al firmament.

Déu meu!! Com pot ser? Ahiram (el pare) prengué la criatura amb les mans suades, la mirà amb atenció i sorpresa. La regirà de tots costats. No hi havia dubte: era una nena. Va sortir de la cova, amb la filla a les mans esteses, mostrant aquell fruit inesperat de l’Altíssim.

Jahvé no demanà explicacions als seus àngels. Les sabia totes. Al cel no hi ha sexes: tots són iguals. Ningú havia recordat, quan encara hi era a temps, que els homes, ni que siguin del poble elegit, són com els animals: hi ha mascles i hi ha femelles. Havia sortit femella!

En pocs segons, el pessebre va ser desmuntat. Els mags tornaren a casa, guiats, això sí, pel mateix estel de l’anada. L’àngel anunciador va callar per sempre. Els pastors van decidir que, com que ja fresquejava, calia tornar les ovelles al corral casolà. Ahiram, un cop refet de la sorpresa, es tornà a mirar la filla i la va trobar bonica com un àngel. Quan la jove esposa va estar refeta del tràngol, li va fer un petó, carregà el ruc i tornà cap a casa amb la família.

Serà un altre dia, va pensar.

I al cel el cor dels àngels va repetir: Serà un altre dia”