Viena (II)

 Les tombes de "Sisi" i Franz Joseph.

Passegem pel centre de la ciutat en un dia plujós. Enmig d’un riu de paraigües negres destaquen els nostres, de color taronja, que l’hotel posa al servei del seus clients a la porta de l’establiment per aquestes situacions. Entrem a la catedral que només podem entreveure des de una retxa perquè estan a punt de dir missa i no deixen passar a ningú més endins. Hi vam tornar un altre dia, la vam trobar molt fosca i els vitralls, només quadriculats i amb colors molt tènues no alegraven gaire l’ambient. A fora, unes basstides cobrien gran part de la part exterior i no deixaven veure bé la riquesa de la construcció. 

A l’església dels caputxins vam poder visitar la cripta imperial on hi ha enterrats 142 membres de la reialesa i l’aristocràcia, entre ells 12 emperadors i 18 emperadrius, entre els que destaquen com és natural, els sarcòfags de la famosa Sisi i el seu marit Franz Joseph.  

 

 La sala de concerts de l'Òpera durant la nostra visita

Mitjançant una visita guiada vam poder fer un recorregut per l’interior de l’edifici de la famosa Ópera de Viena i poder-ne admirar la seva magnificència. Ens van impressionar més les seves sales i escalinates que no pas la pròpia sala de concerts on vam poder-hi veure l’instal·lació dels decorats  per una òpera mentre la guia ens feia l’explicació corresponent, asseguts a les seves butaques. Quina pena la de no poder-hi assistir a cap representació! Per part nostra ja estàvem a punt de què comencés la funció

.

Ens vam haver de conformar anant al Kursalon, la sala de concerts situada al Stadpark. Després de posar-nos a la fila, per tal d’accedir-hi, una airada guia ens barra el pas perquè passés el seu grup, quan ja hi havien entrat dos dels nostres. Ni una petita discussió va poder dissuadir-la. Sort que en Josep Mª i la Mª Dolors F. ens havien guardat lloc, ja que les entrades no estaven numerades.

Jo esperava poder gaudir del concert a la sala gran de l’auditori, al no ser així vaig quedar una mica decebut, però la música va pal·liar els efectes de la decepció i l’actuació de músics, ballarins i cantants ens va deixar prou satisfets. Potser el record d’un concert d’aquest tipus, de fa uns anys, a Praga, que no va ser gaire bé, em va influir en un començament i va afectar el meu estat d’ànim.

Salutacions dels artistes a la fi del concert

Tampoc vam tenir sort a l’hora de recollir els nostres abrics i paraigües. L’encarregat  del guarda-roba es va fer un embolics amb els tiquets i li sobrava un abric, que en aquest cas era el meu. No volia donar-nos-el de cap manera. Va haver-hi una altra discussió. Al cap d’una estona, sense més ni més, ens el va donar i vam poder marxar. O sigui, que aquesta anada a concert a Viena, una de les capitals mundial de la música, quina ironia, no va ser tan gratificant com esperava.