Ja fa quasi un mes que s’ha afegit un any al meu periple vital
per aquest món cada vegada més complex i ple de sorpreses. Set dècades són molt
de temps si es miren any per any, però quan fas una repassada general des de
que tens consciència de la pròpia existència fins al dia d’avui, són com un
bufarut de vent que s’emporta d’un cop tots els fulls del teu calendari
particular.
Tots sabem dels contrastos pels que anem passant al llarg de
la vida. De les pujades, de les baixades i de les caminades per terrenys planers, que solen ser poques, però
que ens ajuden a establir un equilibri entre les satisfaccions i els malestars que
ens marquen el camí.
Val més ser positius, pensar sobretot en els bons moments i
deixar de banda els altres, sense oblidar-los, perquè tots plegats ens ajudaran
a valorar més el que em fet de bo a la nostra vida i a evitar, si està a la
nostra ma, tot allò que ens pot
perjudicar.
La gent que ja té la meva edat i amb els que mantinc una
relació d’amistat, de veïnatge o simplement de coneixença (de saludats, com
deia Josep Pla) solen dir que les setmanes passen volant, que no tenen temps de
res; Jo sempre els dic que és molt bona senyal, perquè quan venen mal dades no passen
ni els dies, ni les hores, ni els segons.
Trobo que és bo tenir tot el temps ocupat, fent les
activitats més variades, sense deixar-se endur per la peresa ni per la comoditat
de fer sempre el mateix. Quan arriba el moment de reposar, t’asseus al sofà, i els
ulls es tanquen per fer una dormideta, no passa res, trobes que ja t’ho
mereixes i que quan et despertis tindràs ganes de continuar amb altres tasques,
que si no les fas, tampoc passa res, perquè si no són aquelles seran unes
altres les que t’emplenaran les hores que seguiran.
I la família per sobre de tot. Veure contents als del voltant
teu i que ells procuren que tu també hi estiguis és la millor satisfacció que
es pot tenir sempre, però especialment quan s’arriba a aquesta edat, mal
anomenada la tercera; perquè totes les edats són pel que les viu la primera en
tots els aspectes. Si a sobre tens la sort de tenir dos petits nets preciosos per
cuidar i per estimar, és pot demanar res més?
2 comentaris :
Ai a l'avi que li cau la baba !!!
Nosaltres també t'estimem molt.
PER MOLTS I MOLTS ANYS !!!!!
Nosaltres també som avis; tenim dos néts molt macos i entremaliats, per tant, entenem i compartim les teves emocions.
Felicitats, Joan.
Publica un comentari a l'entrada