El forrellat

“Pam per aquí, pam per allà, pam que li penja”. Què és? . El forrellat. Aquesta és una de les endevinalles que més èxit tenia a la meva infantesa, entre altres raons pel doble sentit que donàvem a aquesta descripció. He trobat una altra versió que confirma aquest significat : "Pelut d'ací, pelut d'allà i el belluguet enmig està”.

El forrellat és una de les peces més fotografiades de les portes d’esglésies, castells, masies i cases antigues que es troben en pobles i barris històrics de les nostres ciutats. La seva definició podria ser: “Un forrellat és una barreta cilíndrica de ferro amb maneta normalment en forma de T o L, que està sostinguda horitzontalment per dues armelles i que entra en una altra o un forat que es disposa a aquest efecte. Serveix per tancar i ajustar una porta o una finestra amb el marc o una amb una segona fulla si la porta o la finestra és de dos fulles.” Ès una d’aquelles paraules que en la actualitat es fan servir molt poc i que hem de reivindicar per tal de no perdre’n la seva sonoritat. 

A la nostra llengua tenim alguns refranys que inclouen la paraula forrellat per indicar maneres de fer o de ser, tals com:

• Ets més bast que un forrellat de porquera. (Ésser poc tractable)
• Davant d'un forrellat tothom és honrat (No deixa entrar) 
• Tancar amb pany i forrellat. (Molt ben tancat)
• No tenir trellat ni forrellat.  (Tenir poc coneixement o no tenir sentit)

A l’any 1976 el grup valencià Al Tall va enregistrar la cançó “Tio Canya” en la que es fa referència a aquest estri tot evocant el procés de substitució lingüística al País Valencià a través de la història d'un home de poble i els seus problemes per no entendre el castellà.

Mai parlen en castellà
mai parlen en castellà
com han après dels seus pares,
sinó com la gent del poble,
sinó com la gent del poble
la llengua del tio Canya.
Reviscola, tio Canya,
amb gaiato si et fa falta
que a València has de tornar
Tio Canya Tio Canya
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou,
perquè avui tens temps encara