De Sant Petersburg a Moscou (V)

Cada matí ens desperta una piuladissa d'ocells acompanyada d'una música suau que ens arriba a través del canal musical i d'informació del vaixell. D'entre les activitats del matí ens ofereixen la possibilitat de conèixer les costums de prendre el té rus, del que ja vaig parlar, acompanyat de diferents blinis, que són unes pastes típiques fetes de farina, ous, llet i llevat, de formes diferents, soles o farcides de diferents productes. El té es fa amb el samovar, un aparell metàl•lic o de ceràmica que manté l'aigua en estat d'ebullició, molt popular a tots els països orientals.

Samovar a punt per aprendre el té

A la tarda fem parada a la ciutat de Yaroslavl, ciutat industrial, a 250 km. de Moscou amb el centre històric Patrimoni de la Humanitat i una de les seus del mundial de futbol del 2018. Com a la majoria de poblacions hi ha moltes esglésies, totes amb les cúpules de colors variats, de ritus ortodox. Com en totes no hi ha bancs i per tant els fidels que assisteixen a les misses estan drets durant les dues hores que com a mínim dura la cerimònia. Es nota una gran devoció i les dones van totes amb el cap tapat per un mocador, a l'estil de les àvies de casa nostra de fa anys, no de color negra sinó dels que es fan servir actualment.

Església del Profeta Elies

Per arribar a Yaroslavl hem travessat l'embassament de Rybinsk, un llac artifical de 140 km. de llargada i ens hem desviat direcció est per tornar, després de la visita, a passar-lo per la part sud i emprendre el camí de Moscou pel riu Volga. La ciutat, per tant, és al costat de l'aigua podent gaudir d'unes vistes impressionats tant des d'un costat com a l'altre. És costum que des d'un dels miradors les parelles es facin un petó per tal d'assegurar la tornada a la ciutat en un pròxim futur. Com molts dels nostres companys de viatge vam complir amb la tradició.

Perspectiva de Yaroslavl

Una de les visites va ser al Palau del Governador amb una bona col•lecció d'art. Acompanyaven els diferents grups unes guies que representaven a les filles del mandatari, vestides d'època, que ens reservaven una sorpresa pel final del recorregut: a la sala de ball del palau i mentre preníem una copa de xampany ens van oferir un concert amb valsos i minuets. Unes "filles" tocaven els diferents instruments, mentre les altres feien sortir els visitants a ballar. M'hauria volgut fondre quan vaig veure que se m'acostava una de les noies per tal d'acompanyar-la en una de les danses