divendres, 27 d’agost del 2010

Exposicions a dojo

Roca Sans a Can Mario

Per tal de recuperar el temps perdut hem decidit fer una peregrinació intensiva per algunes de les sales d’exposicions de Palafrugell i en pocs dies hem pogut veure sis produccions de diferents artistes.

La primera va ser la de l’Enric Iglesias, fill del meu companys de caminades als Matiners del mateix nom, que en un estil molt particular interpreta la vida al mar, amb composicions en relleu, on incorpora objectes de la vida quotidiana i una gran variació de colors que fan la seva obra molt atractiva als sentits i tan original com el nom de l’exposició: “Mar Dita Sea” (l’última paraula llegida amb anglès).

Al Museu del Suro vam poder veure els originals de Paulina Vergés que han servir per il·lustrar el calendari que l’Ajuntament edita cada any. Els 13 originals, de gran plasticitat, estan realitzats amb la técnica que l’autora anomena “tèxtil-art”, a base de collages, brodats, aplicació de pedreria, pintat de teles, tapís. Cistelleria... Cada il·lustració va acompanyada d’un breu text de Josep Pla.

També al museu del suro es presenten les obres d’Ezequiel Torroella que són propietat de l’Ajuntament de Palamós, al que varen ser donades per la vídua després de la mort de l’artista, ja que va viure a aquesta població de 1921 al 1998. Són un conjunt d’ olis i aquarel·les de gran realisme on interpreta, principalment la bellesa del paisatge de la Costa Brava, bellesa de la que en moltes ocasions ja s’ha perdut. Els primers anys de la meva estada a Palafrugell (anys setanta) seguia les exposicions que quasi cada temporada aquest artista feia a la nostra vila i així els he pogut recordar amb nostàlgia.

L’altre exposició va ser l’anomenada “Cartes a Modest” on l’artista italià Tano Pisano, establert a la nostra vila, homenatge al pintor Modest Cuixart. L’obra s’exposa al Taller Personal de Cuixart a la seva casa de Palafrugell. Ens va explicar l’exposició en Joan Cuixart, fill de l’artista i ex-alumne meu al Garbí. És una exposició amb poca obra a l’estil habitual del pintor italià on destaquen dos quadres en els que es reflexa millor l’amistat entre els dos artistes.

L’obra de Javier Garcés “Escultures policromades” era encara més curta que l’anterior, però així com aquella estava envoltada per l’escenografia del taller Cuixart i per la música que ens va posar en Joan, aquí quedava tot desemparat donant una sensació d’abandó que no afavoria gens a les poques escultures que hi havia, que per altre part estaven força ben aconseguides, segons el meu parer.

A l’espai d’escultura contemporània Can Mario, de la Fundació Vila Casas, Joan Carles Roca Sans (Barcelona, 1946) presenta un extens muntatge anomenat Janus Bifront a la cova de l’Apocalipsi, que exhibeix una selecció d’escultures populars, talles policromades dels segles XVI-XVII, que l’artista ha anat adquirint en els darrers anys en diversos antiquaris i que s’integren en una gran instal·lació formada per una cinquantena d’obres creades expressament per aquesta mostra. L’obra nova es fonamenta en diverses disciplines com l’escultura artesanal, la pintura o les aplicacions digitals, realitzada amb tècniques experimentals sobre metacrilats o marbre travertí. Vam ser guiats pel propi artista que ens va explicar detalladament el procés de creació de la seva obra.