Concert a l'Auditori de Girona

Sala Simfònica de l'auditori de Girona

Si varem acomiadar l’any amb un concert al Palau de la Música, varem donar la benvinguda al 2010 amb un altre concert, aquesta vegada a l’Auditori de Girona. Ha estat l’Orquestra Simfònica del Vallès la que ens ha ofert un programa sota el títol de “Festival de Valsos i Danses”.

Segons els comentaris d’algunes persones que ens envoltaven, esperaven veure un grup de ballarins que ens oferirien les seves habilitats al ritme de valsos i polques. Ja estaven preocupats, més ben dit preocupades, al veure que l’escenari estaria ocupat per l’orquestra i els nois i noies dansaires no tindrien espai per a ballar o que nosaltres des de dalt de tot, que és allà on estàvem, no els podrien veure. Com molta gent que assisteix a determinats espectacles no saben el que van a veure i sense cap vergonya donen opinions i consells d’allò del que no en saben res.

Al donar-se compte que allà només escoltarien música van criticar a la veu en of quan va parlar d’espectacle al dir que desconnectéssim els mòbils, dient que allò no ho seria un espectacle, perquè ni ballarien, ni cantarien, ni representarien cap obra de teatre. Sort que al final van proclamar en veu ben alta que els havia agradat molt. Escoltar determinades converses té el seu punt de diversió.

Només s’havia de mirar el programa de mà per veure que el que s’interpretaria de veritat. Encara que hi figurés tota la família Strauss (tres Johanns i un Josef), de valsos, tal com la majoria entenem, només n’hi havia un. Al final i fora de programa també van sonar les notes del “Danubi blau”, no podia ser d’altra manera, acompanyat d’una nadala, en aquest cas de “El noi de la mare”, corejada per tothom i de la marxa que tothom espera per poder picar de mans tot tancant el concert.

Feia temps que volia escoltar l’Orquestra Simfònica del Vallès, perquè en tenia molt bones referències. Ara, després del concert al que vaig tenir el goig d’assistir encara en tinc més ganes de tornar-hi i sobretot al llegir al programa, entre d’altres coses: “ ... va néixer l’any 1987 en el si de l’Associació d’Amics de l’ôpera de Sabadell. Un any més tard, es convertí en l’única orquestra simfònica de l’Estat espanyol organitzada empresarialment com a societat anònima laboral, en la que els seus músics i treballadors són alhora els propietaris i accionistes. Aquest funcionament peculiar, absolutament pioner al nostre país, converteix l'OSV en una orquestra molt especial, una orquestra que viu com cap altra del seu públic, dels seus concerts, de la seva qualitat... “

Si en teniu ocasió, assistiu a un dels seus concerts i ja m’ho sabreu dir.
També us recomano que aneu a l’Auditori de Girona. La seva programació i les seves condicions tècniques valen la pena