Per la Terra Alta i El Matarranya (II)

Carrer de Calaceite

Escala del cor de la catedral de Morella

Tots els altres pobles que vam visitar tenen una part antiga espectacular amb unes esglésies pròpies de grans capitals. Un no es pot explicar com va ser possible la seva construcció si no és per l'importància que devien tenir els que manaven en cada un d'ells. No m'entretindré a parlar de qui eren aquestes famílies ni que varen fer, ara és més important el que en queda i del que nosaltres en podem gaudir.

Caminar per aquestes poblacions és una sorpresa constant a cada cantonada, difícil de ser reflectit en fotografies. A més a més de les que ja he anomenat vam poder gaudir de la Fresneda, Alcañíz, Calaceite, Vall-de-Roures, Morella (a la Província de Castelló) i d'Horta de Sant Joan. En tots ells són normals les pujades i les escales per tal de fer un recorregut pels seus carrers. Sort que s'ha d'anar a poc a poc per tal de no deixar-se cap racó on hi hagi alguna senyal que indiqui el passat d'aquell poble. Senyals que moltes vegades ens passarien desapercebudes si no fos per les explicacions dels guies que ens van acompanyar moltes vegades.

D'entre tots els pobles que vam visitar i sense desmerèixer els altres destacaria Morella. És el que em feia més il·lusió de poder conèixer i no em va decebre. La muralla i l'entrada per la porta de sant Miquel i els carrers amb porxades a cada costat. La catedral amb dues entrades majestuoses, un altar barroc enlluernador i una escala per pujar al cor, situat al mig de l'edificació, crec que única al món, així com el seu orgue..

També van ser molt interessants els museus. Quasi a cada lloc teníem concertada la visita a un o altre. Ja he anomenat el museu ibèric de Queretes i del dedicat a la Batalla de l'Ebre a Gandesa. A Morella, cosa sorprenent, en vam veure un sobre els fòssils de dinosaures trobats a la zona. A Calaceite el Museu d'Arqueologia Joan Cabré, on a més de les troballes d'aquest important arqueòleg hi havia una part dedicada a les eines, estris i manera de viure dels pagesos d'altres temps. A Horta de Sant Joan no podíem deixar de visitar el Museu Picasso, amb una exposició dedicada a la segona estada del pintor a la població ara fa 100 anys. Amb aquest motiu es feien dues exposicions més en memòria d'aquest fet: una al convent de Sant Salvador sobre les fotografies que ell mateix havia fet d'aquest poble i dels voltants i una altra, a l'antiga presó, sobre la relació amb el seu amic Manuel Pallarès que és qui el va portar a casa seva, a Horta, per tal de què es refés d'una malaltia.

Sobre aquesta població hi ha una campanya per restablir el nom del poble tal com era antigament: Orta, sense la h. Veurem si se'n sortiran.

Tampoc puc deixar de mencionar la llibreria Serret a Vall-de-Roures. El seu propietari, Octavi Serret, ha estat premiat enguany amb el Premi Nacional de Cultura per la Generalitat de Catalunya pel seu compromís amb la literatura catalana i per la publicació de llibres en català sobre el Matarranya i terres del voltant. No me'n vaig poder estar, després de felicitar al premiat, d'adquirir dos llibres d'en Josep Mª Espinàs relacionats amb les terres que estem trepitjant: "A peu pel Matarranya" i "A peu per la Terra Alta".