Acabo de llegir el llibre d'Enric Vila "El nostre heroi Josep Pla". És un llibre fàcil de llegir que dona una visió una mica diferent, de la que estem acostumats, de l'escriptor palafrugellenc. Són molt interessants els comentaris que fa l'autor sobre altres personatges, tant de l'època d'en Pla com dels nostres dies. Sembla que el llibre ha provocat polèmica en alguns sectors. Personalment el recomano totalment.
Però jo no voldria parlar d'aquesta obra sinó dels meus records personals relacionats amb la figura de Josep Pla i que ara m'han vingut a la memòria a arrel de la lectura d'aquest llibre. Ja sé que no tenen massa importància però al menys serviran per ordenar alguns pensaments dispersos que fluctuen per la meva ment.
Quan vaig arribar a Palafrugell l'any 1967 havia sentit parlar molt poc de Josep Pla. A l'acabament del primer any de fer de mestre a alumnes de primer de d'E.G.B., em sembla que ja es deia així en aquell temps, una mare em va regalar el volum número 8 de l'Obra Completa : "Els pagesos", amb una dedicatòria que deia: "Amb tot afecte i felicitats en el dia de Sant Joan. Una mare agraïda" "Palafrugell 24-6-68". Les planes d'aquell llibre contenien les primeres frases que llegia de l'escriptor i pràcticament no el vaig deixar fins acabar-lo. A partir d'aquí vaig anar adquirint tota la seva obra i no he deixat de llegir-lo.
Després de saber com escrivia me'l mirava de manera diferent quan el trobava pels carrers de Palafrugell, sense fer cas de les enraonies dels veïns del poble que mai van tenir-li massa estima com a persona i eren molt pocs els que havien llegit alguna cosa seva. Sovint ens trobàvem de costat a la llibreria-estanc de "Les Paulines" on ell comprava tabac i jo alguna cosa per llegir. Un bona tarda o un bona nit van ser totes les paraules que hi vaig intercanviar.
Quan es va morir, vaig ser dels pocs que no vaig anar al seu enterrament, però el vaig continuar llegint. Quan va venir la celebració del Centenari del seu naixement jo treballava al col·legi Vedruna i vaig participar en tal quantitat d'actes, a nivell d'escola i de la població en general, que vaig quedar embafat de Pla i vaig deixar de llegir-lo durant força temps. L'acte més emotiu va ser el de concentrar tots els alumnes del Vedruna i del Prats de la Carrera davant del Mas Pla per llegir fragments de la seva obra mentre la gran dibuixant Pilarin Bayés els anava il·lustrant.
Per tornar a arrencar la meva dèria per llegir-lo em vaig apuntar en unes lectures sobre la seva obra que es feien a la Biblioteca Municipal i que després comentàvem entre tots.
Des de la implantació de les dotze hores de lectura, ara menys, del "Quadern gris" i d' "Aigua de mar" per la diada de Sant Jordi, a l'escenari de l Teatre Municipal, hi he participat cada any. És un acte cívic i de reconeixement en el que val la pena col·laborar-hi i que dona al·licients per seguir llegint Josep Pla, un dels millors escriptors en llengua catalana.
Però jo no voldria parlar d'aquesta obra sinó dels meus records personals relacionats amb la figura de Josep Pla i que ara m'han vingut a la memòria a arrel de la lectura d'aquest llibre. Ja sé que no tenen massa importància però al menys serviran per ordenar alguns pensaments dispersos que fluctuen per la meva ment.
Quan vaig arribar a Palafrugell l'any 1967 havia sentit parlar molt poc de Josep Pla. A l'acabament del primer any de fer de mestre a alumnes de primer de d'E.G.B., em sembla que ja es deia així en aquell temps, una mare em va regalar el volum número 8 de l'Obra Completa : "Els pagesos", amb una dedicatòria que deia: "Amb tot afecte i felicitats en el dia de Sant Joan. Una mare agraïda" "Palafrugell 24-6-68". Les planes d'aquell llibre contenien les primeres frases que llegia de l'escriptor i pràcticament no el vaig deixar fins acabar-lo. A partir d'aquí vaig anar adquirint tota la seva obra i no he deixat de llegir-lo.
Després de saber com escrivia me'l mirava de manera diferent quan el trobava pels carrers de Palafrugell, sense fer cas de les enraonies dels veïns del poble que mai van tenir-li massa estima com a persona i eren molt pocs els que havien llegit alguna cosa seva. Sovint ens trobàvem de costat a la llibreria-estanc de "Les Paulines" on ell comprava tabac i jo alguna cosa per llegir. Un bona tarda o un bona nit van ser totes les paraules que hi vaig intercanviar.
Quan es va morir, vaig ser dels pocs que no vaig anar al seu enterrament, però el vaig continuar llegint. Quan va venir la celebració del Centenari del seu naixement jo treballava al col·legi Vedruna i vaig participar en tal quantitat d'actes, a nivell d'escola i de la població en general, que vaig quedar embafat de Pla i vaig deixar de llegir-lo durant força temps. L'acte més emotiu va ser el de concentrar tots els alumnes del Vedruna i del Prats de la Carrera davant del Mas Pla per llegir fragments de la seva obra mentre la gran dibuixant Pilarin Bayés els anava il·lustrant.
Per tornar a arrencar la meva dèria per llegir-lo em vaig apuntar en unes lectures sobre la seva obra que es feien a la Biblioteca Municipal i que després comentàvem entre tots.
Des de la implantació de les dotze hores de lectura, ara menys, del "Quadern gris" i d' "Aigua de mar" per la diada de Sant Jordi, a l'escenari de l Teatre Municipal, hi he participat cada any. És un acte cívic i de reconeixement en el que val la pena col·laborar-hi i que dona al·licients per seguir llegint Josep Pla, un dels millors escriptors en llengua catalana.
]]>
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada