dijous, 15 de maig del 2014

"Com sona l'ESO 2014" a Torroella de Montgrí


No havia sentit parlar mai d’aquesta activitat educativa  i musical que es du a terme en col·laboració d’instituts de Catalunya, València i les Illes Balears. Uns bons amics de Torroella de Montgrí ens van convidar  al concert de cloenda de l’estada de  4 dies que un miler d’estudiants  de  trenta instituts havien fet a aquesta activa població baix-empordanesa.

El concert , més ben dit la cantata, duia el nom de “Qualsevol nit pot sortir el sol” i es basava en cançons catalanes  de la segona part del segle XX i d’aquest segle XXI. Cançons d’en Raimon,  d’en Lluís Llach, d’Antonia Font, dels Manel, d’Ovidi Motllor...fins a la de Jaume Sisa que dona nom a l’espectacle.

El motiu principal de l’espectacle és la defensa de l’escola pública i del català. Es fruit de la iniciativa dels professors de música d’aquests instituts que volen treure fora de les aules el treball que hi estan fent.

El concert va tenir lloc a l’esplanada del costat de l’Espai Ter, on s’hi va muntar una gran estructura per tal d’enquibir  el miler de participants on van cantar, ballar i fer música. Estava format per una grada semicircular d’uns cinc metres d’alçada, al centre de la qual  actuaven els protagonistes i ballarins en un gran escenari.  Al centre  i a peu pla, hi estava situada l’orquestra que amb la seva música acompanyava tot el conjunt. A la part més alta una gran pantalla ens oferia diferents plans de l’actuació de tots els participants per tal de qué els espectadors no ens perdéssim cap detall.

S’ha de destacar i agraïr  la feina del centenar de professors que acompanyaven els alumnes i de tots els voluntaris de Torroella de Montgri que van col·laborar  per fer possible aquest esdeveniment. Els que hem participat  en la organització d’actes menys multitudinaris que el que estic comentant ja sabem dels esforços que calen per dur-los a terme i els podem valorar  encara amb més coneixement.

La nit de maig hi acompanyava i es feia realitat la cançó d’en Sisa  des del seu començament:

“Fa una nit clara i tranquil·la, hi ha la lluna que fa llum,
els convidats van arribant i van omplint tota la casa
de colors i de perfums ...
el temps no compta, ni l'espai, qualsevol nit pot sortir el sol”  


dilluns, 12 de maig del 2014

Els Virolets, 30 anys

Concert-presentació del nou disc

Sembla que era ahir que acompanyava als assajos setmanals de "Els Virolets”, la coral Infantil creada per la Rita Ferrer i apadrinada per la dels més grans “Nit de Juny”, a la nostra filla Mireia. Ara ja fa 30 anys del seu primer concert i ho hem celebrat assistint al concert que ens han ofert els integrants actuals de la coral a la petita carpa de circ instal·lada a la Plaça de Can Mario amb motiu de “Flors i Violes”.

Va ser un concert-presentació del disc que han gravat recentment amb la col·laboració de “Els cremats”. El lloc no era el més adient i també hi feia molta calor, fins i tot una cantaire es va mig desmaiar. Avui l’hem escoltat per primera vegada  i ens ha sonat molt bé. Entre la gran oferta de música que ens arriba actualment per totes bandes, fan de bon escoltar unes cançons procedents de veus joves ben conjuntades, dirigides per una mà experta com la de la Rita.
Presentació de "Els Virolets"

Molts dels seus integrants tenen molts coneixements de música i són estudiants d’instruments  diversos. Alguns d’ells passaran més tard a formar part  de la coral “Nit de Juny” i sovint participen en concerts i intercanvis arreu dels països europeus. Precisament la finalitat de la gravació d’aquest disc es contribuir a cobrir les despeses d’un  pròxim concert  a Noruega, que es donava als espectadors al comprar l’entrada.
Les cançons del primer concert

30 anys són molts anys i és una alegria per la nostra família haver participat, d’una manera o altre, amb les activitats de les dues corals: la Mireia i en Gerard com a cantants, ell també dirigint alguna vegada a “Els Virolets”, nosaltres, els pares, hostatjant als membres d’alguna coral  estrangera, entre d’altres  ara en recordo una vinguda des de Polònia.

Moltes felicitats a tots els que al llarg de 30 anys han format part d’aquesta coral i sobretot als que han fet possible que aquest petit-gran món musical sigui una realitat.


dilluns, 5 de maig del 2014

Flors i violes 2014 a Palafrugell.




Aquest cap de setmana el centre de Palafrugell va ser una festa: A més de la Fundació Josep Pla, amb la seva polèmica  falta d'ortografia provocadora, vam poder caminar per carrers engalanats, entrar  a patis plens de flors on poder escoltar concerts de guitarres, d'havaneres, de jazz..., en alguns casos tot degustant una copa de cava, aturar-te al Centre Fraternal per veure documentals sobre la nostra vila o cinema còmic de temps pretèrits  asseguts en còmodes sofàs ... Aquí us ofereixo algunes instantànies d'aquests llocs que ens van fer gaudir durant quatre dies.
























dijous, 1 de maig del 2014

4 dies sense pati

L’Enric Ferrés Duran  i la Fundació Josep Pla han creat la polèmica d’aquests últims dies amb la instal·lació “4 dies sense pati” dins la festa  “Flors i violes” que Palafrugell dedica a la Primavera durant el llarg cap de setmana que dona l’entrada al mes de maig. Des del jardí de la Fundació es pot llegir la frase de Josep Pla “De begades penso en Palafrugell”. Amb el canvi de la v per la b s’ha generat un estat d’opinió sobre la conveniència d’aquesta actuació, tan a favor com en contra.

L’Enric Ferrés ens explica que aquest “4 dies sense pati” són els que va estar castigat sense pati per fer faltes d’ortografia a l’escola. Dona la casualitat que la paret on està escrita es una de les que encerclen el pàrquing, anys abans camp de futbol del Casal i després pati de l’escola on ell estudiava, situada a l’altre costat del carrer.  I que una vegada acabades aquestes diades de “flors i violes” es corregirà la falta ortogràfica, havent aconseguit amb escreix el que es pretenia, ja que diaris, televisió, blogs diversos i totes les xarxes socials se n’han fet ressò.

El mural  i l'escola, a la dreta, des del jardí de la Fundació Josep Pla
Per altre part, aquest espai de Palafrugell ha format part important de la meva vida: Durant trenta anys vaig ser mestre d’aquesta escola i vaig portat a jugar i fer l’educació física dels meus alumnes a aquest antic camp de futbol, on hi jugava el C.F.Palafrugell, quan a la paret en qüestió hi lluïa l’anunci del primer gran supermercat de la població amb el marcador dels partits a primer terme.  A més a més la Fundació Josep Pla, patrocinadora d’aquesta actuació i situada en front del mural era propietat d’uns nostres oncles, antiga “Pensión el Rosal”, que després van vendre a l’Ajuntament.

El jardí de la Fundació amb la "ploma" i les pilotes que es "penjaven"
des del pati-camp de futbol
Aquest dies és una delícia passejar per la vila de Palafrugell on “flors, música, art, roses, llibres, animació infantil i dansa ens acompanyen en un itinerari entrellaçat per patis, jardins i carrers . Uns espais que acullen la fusió inèdita de bona música, gastronomia, literatura, instal·lacions d’arts plàstiques amb regust floral i execucions d’obra inèdita”, tal com ens fa saber el fulletó d’informació que distribueix l’Ajuntament.


dimecres, 30 d’abril del 2014

Pel camí del pedregar

“Anar pel camí del pedregar” o “anar el carro pel pedregar” és una expressió que ha cridat la meva atenció des de que, durant les meves caminades, passo sovint  pel “Camí del pedregar” del municipi de Begur, prop del poble d’Esclanyà. Segons els diccionaris a l’emprar-la volem dir: Anar malament, una cosa, anar a mal viatge, tenir un mal final, fer la fi d'en Cagacalces, fer mala fi, anar-se'n al cel, anar aigua avall.


Aquest carrer, més ben dit camí sense asfaltar, té dos trams, conegut sobretot per passar pel costat de l’Escola de “Olivar Vell”, d’Esclanyà,  i d’una hípica força coneguda. Sembla  que està a 57’27 m. sobre el nivell del mar i a 3’40 k. Del centre geogràfic del municipi. Només he trobat una altre municipi que tingui un carrer amb la mateixa denominació: Bigues i Riells.

Actualment és una expressió que la trobem sovint als diaris des de fa temps. L’any 2012 Miquel Roca ja deia al president Mas: “Anar amb el PP és anar pel camí del pedregar, no són de fiar i vostè ho sap”. I també aquest  any el mateix a la presentació del llibre de Jordi Pujol: “El caminant davant del congost”, Mas comparava la idea de quedar-se a Espanya amb “anar-nos-en pel camí del pedregar”.

A diversos blogs es fa servir aquesta expressió. En un d’ells (“Amb sal i pebre”) el seu titular, Jordi Badia, fa referència a un partit de futbol dient : “El Barça-Madrid va pel camí del pedregar”.  En Francesc Puigcarbó anomena amb aquesta expressió el seu blog.

A la literatura, llegim a “Tirant lo Blanc” de Joanot Martorell: “La viuda Reposada va respondre: - Ai Senyora! I com us veig caminar pel camí del pedregar! Que l’un peu va tant endavant que l’altre no el pot aconseguir”.


I Joan Manuel Serrat canta a la seva cançó ”La consciència”:

"...Em porta pel camí del pedregar.
No se'n pot estar, de passar factura
ni de picar-me els dits
quan estem canviant cromos
que a mi em falten i tu tens repetits.

N'hi hauria prou amb el respecte, la sinceritat
i una miqueta de benevolència.
Però ens pengen, sense cap necessitat,
la llufa de la consciència..."