dimarts, 15 de març del 2011

Llibres llegits fa poc


D'entre la quasi vintena de llibres que he llegit aquests dos primers mesos de l'any en voldria destacar tres. Dos d'autores desconegudes per mi fins ara i un d'un escriptor del que en llegeixo tot el que trobo.

El primer, "A les meves ordres", és d'Amèlie Nothomb, escriptora nascuda al Japó, filla d'uns diplomàtics belgues. El llibre comença així "Si un convidat mor de sobte a casa seva, sobretot no avisi la policia". Són les paraules que li diu, algú convidat en un sopar, a Baptiste Bordave, el protagonista de la història. Consell que segueix al peu de la lletra quan un personatge misteriós –Olaf Sildur, un multimilionari suec– apareix a casa seva, li demana de fer una trucada i mor sobtadament a la sala d’estar. A partir d'aquí i seguin les instruccions del convidat al sopar comença una història d'amor, amb el rerefons sempre terrorífic i fascinat d''usurpació d'identitat. És una novel•la curta, de no gaire més de cent planes que es pot llegir tot delectant-se amb una bona copa de xampany al costat, tot emulant als protagonistes.

El segon "Tenemos que hablar de Kevin", escrit per l'autora americana Lionel Shriver. Els resums de les editorials diuen d'ell: “Eva es autora y editora de guías de viaje para gente tan urbana y feliz como ella. Casada desde hace años con Franklin, un fotógrafo de publicidad, decide, con muchas dudas, cerca de los cuarenta años, tener un hijo. Y el producto de tan indecisa decisión será Kevin. Pero casi desde el comienzo, nada se parece a los mitos familiares de la clase media urbana y feliz. Eva siente que Franklin se ha apoderado de su maternidad, convirtiéndola en el mero contenedor del hijo por nacer. Y Kevin es el típico bebé difícil, que tortura con sus llantos, que no quiere comer. Se convertirá en el terror de las niñeras, en un adolescente terrible, en el antihéroe a quien sólo le interesa la belleza de la maldad. Al llegar la sangrienta, mortífera epifanía de Kevin, dos días antes de cumplir los dieciséis años, el niño es un enigma para su madre.”
Si des del començament sabem que en Kevin és l'autor d'una matança en el seu institut podem suposar que és un llibre dur, per mi molt dur, que es llegeix, però, amb facilitat i que planteja molts interrogants. Molt recomanable.

El tercer és de Haruki Murakami, escriptor japonés del que he parlat alguna vegada en aquest blog. Es tracta de l'obra: "De què parlo quan parlo de córrer" del que l'autor diu: "Em vaig adonar que escriure honestament sobre córrer era com escriure honestament sobre mi. Per tant, no hi ha cap inconvenient a llegir aquest llibre com una mena de memòries" És un llibre molt diferent dels que ens té acostumants i en ell ens descriu la relació entre el fet de córrer, maratons i triatlons, i el d'escriure. No té argument si no que consisteix en una sèrie de reflexions sobre aquests dos fets.

I com sempre no he deixat passar l'ocasió de llegir les obres de l'autor italià de novel.la negra Andrea Camilleri, aquesta vegada: "La pista de sorra" i "Les ales de l'esfing", amb el seu protagonista el comisari Montalbano. Així com les de l'escriptort suec Henning Mankell: "Tea-bag" i "Jugar con fuego", no protagonitzades, aquesta vegada, per l'inspector Wallander, però també molt interesants.


dissabte, 12 de març del 2011

La mimosa

La petita mimosa de casa vinclada per la tramuntana


Ahir encara vaig veure mimoses florides arran de la carretera, tot anant en cotxe. Les flors grogues ja començaven a perdre el seu color i agafaven un to més apagat i fosc lluny de la brillantor dels dies de plena florida. La del nostre jardí ja fa dies que les ha perdudes totes. La tramuntana hi va ajudar una mica. És una mimosa petita que fas pocs anys vàrem plantar. Esperem que no arribi als deu o dotze metres d'alçada que són els que diuen que pot arribar a fer un d'aquests arbres.

Quan arriba a la seva màxima esplendor, un ram de mimosa sobre la taula del menjador o a qualsevol lloc de casa dona lluminositat i perfuma tot el que té al voltant. Quants persones no veiem que tornen de les seves passejades portant un braçat de flors grogues entre els seus braços.

Cap mimosàcia és originaria del continent europeu. Las que trobem al nostra entorn sembla que proven d'Austràlia. Llàstima que sigui una planta colonitzadora difícil d'eradicar. Per això no es troben dites ni refranys relacionats amb aquesta planta. Si que hi ha, però, molts referents literaris entre els que podem citar:

- Mercè Rodoreda hi fa referència al conte "Aquella paret, aquella mimosa" dins el llibre "La meva Cristina i altres contes".

- Joan Maragall el 8 de novembre de 1909, en deia això:




La Mimosa

Avui la mimosa altiva
se m'ha posat al davant,
tota plena d'aracades
i penjolls i fils daurats.

S'ha fet una minyonassa
que no ho hauria dit mai:
tan xica que la plantàrem
i tan prima d'un sol anys!...

Ara fins m'ha fet respecte
amb aquesta majestat
que fa anar les arracades,
vanitosa ençà i enllà...

Déu te guard galant minyona!...
Mil perdons... que Dèu te guard!



- Antoni Puigverd escrivia a la Revista Presència

” La mimosa és, d’altra banda, la primera planta sinestèsia de l’any: quan la contemples, encara que sigui de lluny o a través d’un vidre, n’imagines l’olor; i quan en captes l’olor que t’arriba d’un ram de mimoses que no veus, automàticament n’imagines el groc agudíssim i rialler. És una adolescent que crida i s’emborratxa mentre els adults intenten dormir. Trenca la nit de l’hivern i enlluerna amb els seus collarets de quincalla ".

- I els palafrugellencs Narcisa Oliver i Josep Bastons ens fan cantar:




"Quan neix el sol a Tamariu
de l’iris va prenent els colors,
la gavina deixa son niu
i la mimosa obre ses flors.

La mar les roques va besant,
el cor somnia un cant joliu,
és aquell cant que surt del mar,
que n’ets de bella Tamariu ..."


dimecres, 23 de febrer del 2011

Concert a l'Auditori


He anat per primera vegada a l'Auditori de Barcelona. Hi feia el seu primer concert la Coral Nit de Juny de Palafrugell. Concert que formava part del Cicle: Cant Coral a L'Auditori i estava dedicat a Baltasar Bibiloni, compositor i un dels pedagogs musicals i de cant coral més importants de Mallorca.

Bibiloni va posar música a la Cantata "Un nou dia", la lletra de la qual em va encarregar la Rita Ferrer amb motiu del 40è de l' Escola de Música i que es va estrenar al Teatre Municipal de Palafrugell l'any 2008. També va musicar un poema que vaig escriure en motiu del casament del meu fill, a Mallorca, i que li van cantar el seus amics. Per tot això i molt més no podíem deixar d'assistir a aquest concert, que ja sabíem, per endavant, que ens agradaria, tal com va ser.

Formaven el programa cinc peces. Van començar amb dues cançons breus de poetes mallorquins, una nadala de Miquel Martí i Pol, el Salm 84 "Que en són d'amables vostres estances", dedicada a la Coral Nit de Juny i "La posada de la núvia", sobre poemes de Llorenç Moyà, en la que es descriu la vida i les diferents estances d'una casa pairal mallorquina de finals del segle XIX.

Algunes parts foren acompanyades d'un piano, un violoncel i un clarinet, a més a més de la participació de dos solistes vocals: una soprano i un tenor.
Tots plegats i sota la direcció de Rita Ferrer varen delectar quasi una hora i mitja al nombrós públic que va assistir al concert, del que en formavem part una bona colla de palafrugellencs que ens varem desplaçar a la capital per l'ocasió.

Feia goig veure la sala Oriol Martorell de l'Auditori quasi plena de gent, gaudint de l'actuació d'un grup de persones conegudes i amigues, algunes de les quals s'havien assegut a les taules de la meva classe, tot aprenent a llegir i escriure.


diumenge, 6 de febrer del 2011

L'ametller

Un dels ametllers que ara no podem veure

No tinc cap ametller al jardí de casa, però fins l'any passat quan, a mitjans de gener, mirava per la finestra de la cuina veia una marjada tota plena d'ametllers florits. Ara una nova construcció ens els està tapant dia a dia. Ja només es veuen les flors de les últimes branques. Encara que la construcció sigui una escola i porti un nom tant ecològic com Pi Verd, no ens compensa. De mica en mica ens van encerclant, però, com es sol dir, això és una altra història.

L'ametller, del que Joan Maragall diu:

" A mig aire de la serra
veig un ametller florit.
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t'he delit!
Ets la pau que s'anuncia
entre el sol, núvols i vents...
No ets encara el millor temps
pro en tens tota l'alegria. "

Quantes vegades no el vaig fer aprendre als nens de la meva classe? "L'ametller florit" sempre ha estat una de les meves poesies preferides i l'arbre al que està dedicada un dels que més m'agrada. Les seves flors blanques o rosades omplen la fredor d'aquests dies d'hivern fent-nos sospirar pel bon temps que encara trigarà a arribar.

Quan arribi la tardor començarem a gaudir, també, dels seus fruits, primer amb els panellets i després amb els torrons i durant tot l'any amb les ametlles torrades o les garapinyades, formant part de pastissos, amb la xocolata, salades per fer el vermut, en les picades que donen gust a tants plats...


Trobem molts refranys sobre l'ametller. Sobre el seu cultiu i producció:
"Allà on no si fa re, si fa l'ametller"
"L'ametller no dóna el fruit sinó a còpia de garrotades"
"Flor d'ametller, omple el graner"
Sobre la seva floració, que tant pot ser al gener, al febrer o al març:
"Les gelades del gener fan florir l'ametller"
"A pesar del febrer, floreix l'ametller"
"Pel març, els ametllers en flor i el jovent en amor"
O sobre el seu fruit:
"Quan el març ( l'abril) trona l'ametlla és bona"
"Avellanes, ametlles i figues són bones amigues"

També trobem les ametlles a moltes cançons de fer cagar al tió

"Caga tió, ametlles i torrons,
i si no vols cagar,
et donaré un cop de bastó,
ben fort, caga tió!"

i en alguna endevinalla:

"Vaig néixer dalt d'un arbre
sóc bona per menjar
i caldrà que em trenqueu la closca
si em voleu menjar".



dijous, 3 de febrer del 2011

Ioga


A la vida sempre hem d'estar disposats a adaptar-nos als canvis que es presentin buscant tot el que ens pot afavorir, tan al cos com a la ment. Sempre m'ha agradat fer noves activitats, anant deixant les que no m'acaben de satisfer o, sobretot, les que no puc dur a terme per motius diversos. És necessari tenir el dia ocupat i encara més quan s'arriba a una certa edat, dit clarament, quan un es comença a fer vell.

Després d'haver quedat una mica més limitat per la practica d'un exercici físic continuat, vaig decidir buscar una activitat complementària a les meves caminades que ara es redueixen a dos dies a la setmana. Com que mai he estat un "atleta" em va agradar el suggeriment d'un matrimoni amic per tal de decidir-me per la pràctica del ioga.

No tenia una idea massa clara del que es pretén amb la seva pràctica, però després de vàries sessions començo a veure que em pot ser profitós. No és tracta d'una activitat senzilla, ni de passar estones quiet i assegut amb les cames creuades, tot meditant, tal com creu molta gent, ja que la part física es pot anar adaptant a les possibilitats de cadascú, a mida que es va avançant en la seva pràctica. Em va com anell al dit.

Ara em dono compte de com n'estem d' anquilosats per la falta de moviment en moltes parts dels cos, per més quilòmetres que caminem al llarg de l'any. Després d'una sessió d'hora i quart, amb uns exercicis de respiració per començar, una sèrie de moviments variats i la relaxació final em sento com nou.

Tal com diu la nostra professora: " La pràctica regular del Ioga té una influència beneficiosa pel nostre cos, a nivell físic, psíquic i mental. En ioga no només treballem el cos (musculatura, articulacions i columna vertebral), també treballem la ment i les seves funcions superiors (atenció, concentració, memòria, capacitat d'abstracció...), i hi ha una gran influència sobre el sistema nerviós central, rebaixant els nivells d'estrès, incidint per tant sobre els problemes d'ansietat, estimulant la circulació sanguínia, accelerant o fent més lent el ritme cardíac i pulmonar, reduint la tensió arterial ..."