La meva primera "feina" a l'Arxiu

Fa força anys, la meva filla, que estudiava a l'institut, em va demanar la col·laboració per un treball que estava fent sobre els alcaldes de Palafrugell. Aquesta ajuda consistia en anar a buscar informació a l'Arxiu Municipal, que llavors estava en els seus inicis. Aquest treball va guanyar un premi i se'n fa referència com a material de consulta a la web de Palafrugell.

A partir d'aquí em va entrar el cuquet per investigar, que vaig abandonar per més endevant, però sense deixar-hi de pensar.

Es va obrir l'esplèndida nova seu de l'Arxiu a can Rosés i vaig anar-la a visitar. La Conxa Saurí, l'arxivera, al veure el meu interès ja em va "fitxar" per quan em jubilés.

Quan va arribar l'hora d'aquest fet, que em va deixar lliure de classes, de nens i nenes, de reunions, de pares d'alumnes, d'excursions, amb tots els sentits sempre a punt, i sobretot d'horaris, va arribar l'hora de posar-me a la seva disposició.

Ja em tenia una feina a punt: El Nomenclator de Palafrugell. La llista ordenada dels carrers de la vila, fent referència, primer al nom dels mateixos i al seu significat, mitjançant una descripció curta i acurada. Després fent constar les fonts documentals, l'any de l'aprovació del nom i si aquest havia variat al llarg dels anys.

Vaig haver de remanar una gran quantitat de paper: tots els llibres de plens de l'ajuntament des d'abans del 1800, tots els censos de població i bibliografia variada. Quan les dades arribaven escasament, el mateix passar de les planes d'aquells volumns amb cal·ligrafies variades i espeses em feien donar algun cop de cap. També internet hi va col·laborar en determinats moments, així com la conversa amb persones enteses amb aquests temes.

El més difícil fou averiguar les dates d'aprovació, o sigui quan se'ls va posar aquell nom. Si no hi havia manera de saber-ho s'hi posava la data de quan es trobava per primera vegada en algun paper. Per això vaig haver de consultar els censos, així com les relacions de baptismes i defuncions de la parròquia des d'abans del 1500. Aquesta última investigació és la que duu a terme un altre voluntari jubilat, en Jordi Cama.

Després de quatre anys de treballar tranquilament, tot s'ha de dir, s'ha acabat el Nomenclator dels més de 630 carrers, cada dia n'hi ha de nous, que aviat es podrà consultar a la web de la nostra vila.

Però l'arxivera no para i ja em té a punt "La toponímia del municipi de Palafrugell". Ja em fet els primers passos, però estem parlant de masies, barraques, fonts, pous, rieres, torrents, camins, carreteres, muntanyes.... i arbres monumentals.

Si els carrers han durat quatre anys, això pot durar...

Dia de Reis

"Els Tres Reis de l'Orient,

porten coses, porten coses,

els Tres Reis de l'Orient,

porten coses per a tota la gent"

Era la cantarella de la mainada del meu temps. Però en aquell poblet dels anys quaranta ja podiem anar mirant al cel i als camins que hi conduïen durant les nits del 5 de gener de cada any. Res indicava que s'acostessin ni reis ni estrella. La vista se n'anava fins a les Alberes, que es retallaven al cel si feia una nit serena. Però res més. Algún any ens haviem empescat uns fanals fets amb pots de llet condensada, tots plens de forats, penjats d'una canya amb un cordill i amb una espelma a dins i cap a la carretera a esperar als reis. Era ben bé esperar-los i res més, perquè d'arribar no varen arribar mai. Quan estàvem tips de fer la cantarella giràvem cap i cua i ens anàvem a casa; si abans alguna mare, d'aquelles patidores de sempre, no hagués cridat: -Josep! o -Joan! cap a casa, que és molt fosc!

Nosaltres, molt obedients, sobretot aquest dia, feiem el camí de tornada i cadascú a casa seva. L'endemà de bon matí la meva mare m'abrigava amb una flassada i cap a dalt a veure el que m'havien portat. Sempre hi va haver una joguina o altre, contes i llaminadures. Pels temps que corrien i pel que podien els meus pares eren uns reis esplèndits. Recordo quatre joguines en especial: un cavall i una nina, de cartró (influències, aquesta última, d'una meva cosina amb la que jugava tot el dia), una guitarra i un joc de construcció. El cavall i la nina van tenir la seva fi una nit de pluja que es van quedar a fora, la guitarra va morir esventrallada, perquè, espavilat de mi, vaig voler saber per on tocava i el joc de construcció va durar anys i anys. Fa poc encara en quedaven restes dins una gàbia que les cardines havien deixat d'habitar ja feia temps.

Tot va canviant, les tradicions s'embordeixen. La il·lusió, però, continua. Les cares dels petits s'embaladeixen davant les desfilades de Ses Magestats per pobles i ciutats. En alguns llocs la improvisació i allò de "Tan se val, es per nens!" poden posar-ho tot en entredit o en rídicul, tal com sol passar a la vida dels grans. A Palafrugell un amic em comenta: "Aquest any, els reis són molt moderns, arriben per cable" Cable, el de la grúa que va haver de remolcar la carrossa del rei Baltasar, que si va quedar pel mig.

Avui, pel matí, a la primera plana del Punt veig que a Girona es va encendre la carrossa de l'Arcadi Calzada, que feia de rei ros. Es veu que això de fer de rei en aquest pais, sigui de veritat o de mentida (qui és qui?), és molt perillós.

A la plana quatra, del mateix diari, hi ha la noticia, amb fotografia inclosa, en la que es diu que s'estan posat de moda els tortells Disney. En comptes de la figureta del Rei t'hi pots trobar l'ànec Donald. I per fava la Daisy.

Avui a l'hora de dinar erem quatre i tal com tenim per costum, per postres, hem tret el tortell de Reis, el·laborat per una reconeguda pastisseria de Palafrugell. Com sempre el rei ha tocat al meu gendre i com sempre a mi m'ha tocat la fava. Però al desembolicar la figureta el Rei era un Pare Noël.

2007-2008

Aquesta és la primera sortida de sol del 2007, al far de Sant Sebastià

Ja només falta la diada de Reis per donar per acabades aquestes festes. No fa falta parlar dels tòpics de sempre: despeses excessives, àpats excessius ... tot és excessiu. I què en queda de tot això? El record d'unes hores passades més o menys bé, acompanyats de persones que ens cauen més o menys bé, amb la bossa més buida que mai i em poques ganes de tornar arrencar el ritme de vida normal. Aquest any, com quasi sempre, però potser una mica més, a casa nostra ha tingut tot una mida justa. Hem fet els àpats justos, els regals justos i hem anat als llocs imprescindibles per tal de no alterar massa la nostra manera de viure i a la vegada donar-li aquell toc d'excepcionalitat que no té la resta de l'any. I el més important de tot: hem estat amb les persones que estimem.

Què ens depararà aquest nou any? De moment un bon refredat que, gràcies a Déu, va minvant a poc a poc. Però que no em va deixar assistir a la primera sortida de sol des del far de Sant Sebastià, així com tampoc començar les primeres caminades de l'any. Esperem que no sigui un mal auguri i aquest parell de dies que porto tancat a casa només siguin un parèntesi per poder tenir un any tant productiu, amb tots els aspectes com ho ha estat el 2007.

De moment, ahir, vaig poder acabar un llibre que feia temps que voltava per casa i que anava deixant per llegir-ne d'altres que en principi m'interessaven més. Em refereixo a "Els privigeliats" de la Núria Perpinyà. Ho sento, Núria, no m'ha agradat gens, però la meva tossuderia a acabar-los tots ha pogut més que el seu interès. No conec a la Núria ni espero que llegeigi això, però no el puc recomanar de cap manera. Miraré de buscar un altre llibre seu i quan l'hagi llegit ja en tornarem a parlar.

A veure, si aquest 2008 les lectures que trii em donen algunes sorpreses com sol passar cada any. Dels 67 llibres que vaig llegir el 2007 em quedaria amb els de l'autor norueg Henning Mankell, d'aquest us els recomanria tots.

Com que tinc el costum d'apuntar-me totes les activitats que faig, el que llegeixo i el que veig`, a més de llegir els llibres que he dit i de fer moltes altres coses, aquest anys passat, també he assistit a 54 actes culturals, a 23 obres de teatre o concerts, he vist 112 pel·lícules i he caminat 2.622 quilòmetres. Quan sento molt jubilats que no saben que fer...!

I què ens depararà aquest 2008? Com que no ho sabem, ja ho anirem veient. De moment el que sona més per radios i televisions són les puges de tota mena, no cal nomenar cada cas un per un perquè em sembla que puja tot. És la història de cada any: Els preus pugen, els sous no tant, cada vegada som més pobres i tots resignats i anar callant. Però tal com solem dir sempre que ens volem comformar: "Salut hi hagi". Segur que és el més important de tot.

Fira de Santa Llucia

Com quasi cada any ens hem desplaçat a Barcelona durant la celebració de la Fira de Santa Llucia per gaudir del l'ambient tant especial que es crea al seu voltant i per adquirir alguna figura o estri especial que sempre fa falta pel pessebre de casa.

En aquesta ocasió, a causa de les obres que es fan a la catedral, la fira estava situada enterament a la zona més baixa de la plaça i tot hi poder-hi caminar amb més comoditat havia perdut l'encant de les parades agrupades a dalt de les escales, arredossades a les parets de la seu i que en les hores punta no s'hi podia passar anant de dos en dos.

Tampoc hi havia les parades d'artesania situades als carrerons del voltant que semblava que no s'acabaven mai. Tot estava al mateix nivell i sincerament no és el mateix.

De totes maneres vam badar com sempre mirant la diversitat i quantitat de figuretes i guarniments. Aquest últims cada any de més mal gust. No hi faltava la part més natural per guarnir les llars dels catalans: els avets, la molsa, el suro, el grèvol (amb testos, s'ha de protegir al que creix al bosc) i el besc de la bona sort, que vam comprar per nosaltres i els nostres fills.

Una altre visita obligada en aquestes diades es l'Exposició de pessebres de l'esglèsia de Betlem, al començament de la Rambla de les Flors. Els diorames són magnífigs, la majoria d'una amplitut excepcional, on hi són recreats tots els detalls de la vida rural catalana d'altres temps. Quasi tots tènen unes esplèndides figures d'Antoni Castells. Repeteixo que pels que els agradi aquest aspecte de l'ambient nadalenc, val la pena anar-hi.

També són dies per fer el turista i endinsar-s'he pels carrers de la part vella. Sempre es descobreixen nous racons, noves botigues de tot el que et pugis imaginar, nous establiments per degustar des dels plats més exòtics fins als últims invents de la cuina. Vam acabar el recorregut entrant a santa Maria del Mar. Amb la lectura encara prou recent de "L'Església del Mar" d'Ildefonso Falcones, els ulls no sabien a on mirar. Des dels vitralls a tres nivells fins a les columnates que separen les tres naus, il.luminades amb motiu d'una celebració, tot és magnífic.

I estant a Barcelona, en aquestes diades, qui no ho aprofita per fer compres? Doncs també ho vam aprofitar. El tió i els Reis són un motiu prou evident per entrar i remenar en la infinitat de botigues, botiguetes i botigasses i caure en la tentació.

Per arrodonir i aprofitar l'estada no hi ha com anar a veure una obra de teatre. Dies abans ja haviem fet l'elecció d'entre la gran oferta que hi ha actualment a Barcelona. Vam triar "El llibertí" que feien al teatre Poliorama. És una obra molt divertida, que a la vegada fa pensar, interpretada per uns grans actors: en Ramon Madaula i la Laura Conejero com a grans protagonistes, acompanyats per la Marta Millà (tots tres de "Vent del Pla") i amb tres joves actors del "Cor de la ciutat", en Jofre Borràs, la Nausica Bonín i la Paula Vives. Tot plegat sota la direcció de Joan Lluís Bozzo, una gran vetllada.

Abans d'anar al teatre s'ha d'anar a sopar i nosaltres vam fer-ho a un lloc amb un nom tant curiós com "Julivert meu" al carrer Bon Succés. Bon pernil i bones truites per gaudir d'una nit esplèndida, encara que plogués una mica.

Tot plegat acompanyats del nostre fill Gerard i la seva parella la Magdalena, que ens van oferir la seva llar durant l'estada, què voleu més?

Nadal

( Nit de Reis, el meu pessebre de l'any passat)

Per mi Nadal és la festa per excelència. No només aquest dia concret sinó tots en conjunt. Sobre tot m'agraden els dies anteriors al 25. La preparació del pessebre, dels menjars, dels regals... Tot això fet, però, d'una manera responsable i fugint del consumisme excesiu. En aquest temps, que ens ha tocat viure, qui és que d'una manera o altre no hi està ficat?

També hi ha les persones als que no els agrada el Nadal perquè encara troben a faltar més, que els altres dies als que han estimat i ja no hi són. Jo crec que hem d'afrontar-ho de manera positiva, pensar en els bons moments que vam passar junts, que els agradaria veure que nosaltres seguim amb la tradició i sobretot que ens recordem d'ells i de tot el que van fer per nosaltres.

Per tant celebrem el Nadal, pensem en el que significa i fugim de tot allò que les ha embordeit al llarg dels anys.

Deixeu-me dir-vos que passeu uns dies de tanta felicitat com us sigui possible de la meva manera particular:

Ja tornem a ser a Nadal

i desitjar-vos voldria

que us surti el sol cada dia.

Lliure de boires espeses,

net de núvols de mal temps,

cec a les provocacions de la gent

sord a tants falssos profetes.

Ja tornem a ser a Nadal

i desitjar-vos voldria

un Nou Any fet dia a dia.

Sense cap ressentiment,

ple de bones esperances,

en què el sol brilli i escalfi,

perquè us sigui ben plaent.

Joan