Sempre es troben racons que criden l'atenció quan es surt a caminar. Per això cada dia m'emporto la càmera, per si de cas . Avui ha estat aquesta escala. Com que no he trobat cap poema adient m'he inventat aquesta curta ximpleria.
Do, re, mi, fa, sol, la, si...
... do ...
No és musical, no.
Només serveix,
per mirar el comptador.
J.V.C..C.
ESGLAONS DE BOIRA
ResponEliminaVaig pujar els esglaons a ple dia,
amb la urgència d'un bes.
Sota el pont, s'enfosquia la llum.
Quan a poqueta nit,
l'ombra esquinçada,
d'un punt de cel
desconegut, m'allunya.
Miratge i aixopluc del meu delit.
Descendí els esglaons
envoltada de boira, desfeta i blanca com la lluna
d'aquesta llarga caminada.
C.G.